dimarts, 23 d’octubre de 2007

De pas: Colors amagats





No sóc capaç de dir si,
el bes ple de
pètals aromàtics,
- com de menta fresca
a la boca -,
va ser realitat

o, simplement
,
un somni.


Textura màgica,

com colors amagats

en un bosc...


9 comentaris:

Arare ha dit...

De vegades la realitat s'assembla molt als somnis...

barbollaire ha dit...

De vegades els somnis s'assemblen molt als records...
I es fa difícil saber si quelcom va passar fa temps, i s'ha perdut, o, en realitat, ha passat el temps esperant que passes...

Bon dia, estimada nina

elur ha dit...

(ja t'ho he dit a la terrasseta, però... hi torno...)
no t'oblidis mai que els colors els tens tots guardats dins els ulls, el tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust... sempre hi són, sempre tornen... i que els saps descobrir amb imatges i paraules.

El poema és deliciós.
:***********************

T'estimo Poeta, molt!!!!!
Cuida't, eh?

Joana ha dit...

No s�c capa�
de dir si el record �s
m�s intens
que el sabor de menta
que vaig robar
dels teus llavis...
No t'ho sabria dir
perqu� no s� si
te'l vaig robar...
;)
Bona setmana!
Bona setmana mentolada!

Uribetty ha dit...

I si fos tot un somni?
Potser viuriem amb besades tant intenses com la primera.
Salutacions!

iruna ha dit...

barbollaire,
amb el temps, és natural, els xiclets poden perdre el sabor que tenien... i les mandíbules també noten el pas dels anys...
canviar de xiclet pot servir per a reviure aquella frescor a la boca...

és difícil, però també deu ser bonic anar aprenent a conviure descobrint els canvis de sabor a la mateixa saliva...

anar trobant oportunitats de mullar la boca de l'altre quan ho necessita, o de demanar-li que mulle la nostra quan som natros qui ho necessitem. és necessari per a conviure.

a mi me sembla extraordinari... però és possible.

poeta... (ara no se sabrà si te parlo de vós o en segona del plural...)
dormiu... però desperteu-vos... i aprofiteu-vos, joder! aprofiteu-vos... que no cal somiar sempre desperts. se pot viure.

i de tant en tant un xiclet d'eucaliptus tampoc és una cosa tan terrible.

bona nit... i tapeu-vos... amb carinyet.

Carme Fortià ha dit...

potser són aquells somnis que es fan realitat...

L'Avi.- ha dit...

Els somnis, benvolgut Barbollaire, és el que ens fa anar endavant. Que seria de nosaltres sense somnis?

barbollaire ha dit...

elur sabria dir-te alguna cosa que no sàpigues? t’estimo
cabasset de petonts dolços, amoret ;¬)************

Joana
”... saps que no me’l vas robar.
Com tampoc el vam demanar.

Simplement ens trobarem.

I per un moment,
la dolçor dels teus llavis,
va ser l’unica llum
que ens va il•luminar”


Bona setmana, nina
;¬)***

Uribetty Seria una opció, company, seria una opció...

Salut!

iruna no tinc paraules... gràcies?
un cabasset de petons, dolç carinyet :¬)************

Carme Fortià Si més no aquells que es desitgen que es facin...
Una abraçada

L'Avi.- seriem grisos, avorrits... i segurament no valdria la pena viure aquest coi de vida...
Gràcies per venir Avi.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape