Suite Normanda: Fulles

Arriba la llum de vidre
que els meus ulls
mai podran copsar.

Les mans plenes
de desig de gerds
amanyaguen
cada suavíssima ondulació
de les fulles:

perdo el moment
d’iniciació al misteri
que es bressola
com una estrella.

Grapats de pols
sota petxines d’infantesa.

Boscos magnífics que brollen
dels ventres de les donzelles.