Suite Normanda: Espera

En va...
En blau...
Sota grisors brillants.

Entre remors...
Entre silencis...
Amb el ressò del foc
de les teves besades.

Iniciant-me en misteris
que es transfiguren i vagaregen
barbotejant inharmònics
signes de dolor.

Les mànigues al vent,
com udolants núvols
indolents.

El banc brunz
sota engrunes de llum,
i s’espolsa amb afany,
els rastres de felicitat.

L’espera llisca
tremolosa...