Suite Normanda: Espera





En va...
En blau...

Sota grisors brillants.


Entre remors...

Entre silencis...

Amb el ressò del foc

de les teves besades.


Iniciant-me en misteris

que es transfiguren i vagaregen
barbotejant inharmònics

signes de dolor.


Les mànigues al vent,

com udolants núvols

indolents.


El banc brunz

sota engrunes de llum,

i s’espolsa amb afany,

els rastres de felicitat.


L’espera llisca

tremolosa...

Comentaris