Suite Normanda: Espera
En blau...
Sota grisors brillants.
Entre remors...
Entre silencis...
Amb el ressò del foc
de les teves besades.
Iniciant-me en misteris
que es transfiguren i vagaregen
barbotejant inharmònics
signes de dolor.
Les mànigues al vent,
com udolants núvols
indolents.
El banc brunz
sota engrunes de llum,
i s’espolsa amb afany,
els rastres de felicitat.
L’espera llisca
tremolosa...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada