dimarts, 18 de setembre de 2007

Suite Normanda: Catedral






Silenci que ressona
amb passes fosques.


No hi ha aixopluc

entre les pedres.


Els amants es besen

amb mans assedegades

de trobar-se.


Però la claror cau de molt alt

i les ombres creixen

com serps desplomant-se

per les columnes.


Crèiem que podríem

creure si recordéssim

les paraules:

Com en una pregaria.


Fins que ens trobem

sotmesos per altres temps.


Vertiginosos i famolencs


Que ens allunyen

els esguards i les puntes

dels dits.


I és aleshores quan

cercaríem la fredor

de les lloses.


Treballant la pedra roent

amb les mans.

Fins aconseguir

la més formosa i policroma

clau de volta.


Inici i final

de contraforts amagats.

6 comentaris:

elur ha dit...

:)********************


preciós, com tu.

petonets dolços, Poeta.

barbollaire ha dit...

elur
:¬)****************************

gràcies follet!

musa ha dit...

Uf, és que una catedral dóna per tant! Molt maco, barbollaire, com sempre!

barbollaire ha dit...

musa moltíssimes gràcies...

petonets dolços
:¬)************

zel ha dit...

Barbollaire, em tens el cor robat, tanta poesia, tan bonica, molt ... té gust de "vull llegir més"

barbollaire ha dit...

zel moltes gràcies per les teves paraules... de tot cor.

Amb teu permís... un petonet dolç :¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape