Suite Normanda: Catedral

Silenci que ressona
amb passes fosques.

No hi ha aixopluc
entre les pedres.

Els amants es besen
amb mans assedegades
de trobar-se.

Però la claror cau de molt alt
i les ombres creixen
com serps desplomant-se
per les columnes.

Crèiem que podríem
creure si recordéssim
les paraules:
Com en una pregaria.

Fins que ens trobem
sotmesos per altres temps.

Vertiginosos i famolencs

Que ens allunyen
els esguards i les puntes
dels dits.

I és aleshores quan
cercaríem la fredor
de les lloses.

Treballant la pedra roent
amb les mans.
Fins aconseguir
la més formosa i policroma
clau de volta.

Inici i final
de contraforts amagats.