dimarts, 11 de setembre de 2007

Suite Normanda: Arbre





Des del turó
observo la delicada

inclinació del tronc.


Evocació que substitueix

lents calendaris

d’ivori cristal•lí.


Recuperant el mite

i el silenci

d’horitzons que traspuen

equilibris secs.


Com pluja desdibuixada

per l’escuma

que degota dels llavis

dels cavalls:

Cavalcada dels sentits

Adolorides matinades.

4 comentaris:

elur ha dit...

Un poema molt bonic, Poeta, com sempre :)

És curiós com la força, la insistència del vent fa torçar un arbre...

Petonets dolços :*********

JANA ha dit...

boniccccc
ufffff, diria tantes coses....
però no estaria a l'alçada

Un petonàs dolç poeta ,-)

Joana ha dit...

Despertar-se amb el cos cruixit i veure aquest paisatge....enamora!
Com sempre, paraules com pinzellades de colors!
Bona nit i bon cap de setmana!

barbollaire ha dit...

elur gràcies nina
petonets dolços...

;¬)**************
_________________________

Jana quina alegria retrobar-te!!!

Petonet dolç ;¬)************

__________________________

Joana gràcies un cop mé per les teves paraules sempre dolces.

Bona nit. Bon cap de setmana!

Una abraçada. ;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape