dimecres, 26 de setembre de 2007

De pas: Quadrants impossibles





Ignorant,
desconec el nom del color

de les notes

que voldria escampar

per damunt la teva pell.


Noms d’antigues

constel·lacions

que rellisquen,

circularment,

marcant els quadrants

del temps

que no tenim.


Busques senyalant

moments dolçament

solitaris.


Enyor, impossible,

dels teus llavis.

16 comentaris:

barbollaire ha dit...

Dentro
(Luis Eduardo Aute – Àlbum: Rito)

A veces recuerdo tu imagen
desnuda en la noche vacía,
tu cuerpo sin peso se abre
y abrazo mi propia mentira.

Así me reanuda la sangre
tensando la carne dormida,
mis dedos aprietan, amantes,
un hondo compás de caricias.

Dentro
me quemo por ti,
me vierto sin ti
y nace un muerto.

Mi mano ahuyentó soledades
tomando tu forma precisa,
la piel que te hice en el aire
recibe un temblor de semilla.

Un quieto cansancio me esparce,
tu imagen se borra enseguida,
me llena una ausencia de hambre
y un dulce calor de saliva.

Dentro
me quemo por ti,
me vierto sin ti
y nace un muerto.

Carme Fortià ha dit...

Preciosa, tant la cançó com les paraules dels versos que vas deixant volar.

Las quatro y diez.

barbollaire ha dit...

"fué en ese cine, ¿te acuerdas?,
Una mañana al Este del Edén.
James Dean tiraba piedras
a una casa blanca.

Entonces te besé..."


Gràcies per venir Carme.
Un petó dolcet :¬)*

elur ha dit...

Poeta... és... és... dolç, preciós, tendre, melangiós... me'l puc quedar ben guardadet al racó dels tresors?

Un petonet dolç i suau, estimat Barbollaire :***********

Arare ha dit...

"El temps que no tenim"... tan cert!!!
Cabàs de petons amb gust de cafè, poeta.

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Barbollaire, quan de temps sense passar per ca seva... Disculpi, però he tingut un foooort atac de mandra...

barbollaire ha dit...

elur m'honora que el vulguis guardar!!!

petonet dolç i petit i suau i tendre :¬)**********

barbollaire ha dit...

arare que bé tornar-te a tenir a casa tan sovint....

moltíssimes gràcies dolça Mariana

petonets dolços :¬)******

barbollaire ha dit...

Avi no us podeu imaginar l'il.lusió que em fa trobar-vos a casa un altre cop...

La mandra és bona per fer neteja i recuperar forces, no?

Menys mal que, ara per ara, no heu seguit les passes de'n Pd40, williams i... Ònix.

Gràcies per tornar
Una abraçada!

David Montilla ha dit...

Molt evocador. Tot sentits.

Mandarinada Contraproduent ha dit...

Tant la cançó com el poema preciosos, però es clar, no se que de que m'estranyo :-)

Poeta, ja soc per casa, espero poder anar entrant de tant en tant que ja veig que m'he perdut un munt de post, quina ràbia!!!!!!!

Un peto ben dolç...t'he enyorat molt!!!!

Joana ha dit...

No només les besades s'enyoren... I els llavis?...

zel ha dit...

Maco maco barbollaire, com sempre. "les notes que voldria escampar sobre la teva pell..." mmmm, suggerent, molt. Abraçada.

barbollaire ha dit...

Mandarinada Contraproduent
Gràcies. m'agrada tornar a veure't per aquí.

Petonets de mel!
;¬)***

barbollaire ha dit...

Joana i les mans... i els silencis... i ....
Bona setmana i bona nit.
Un petonet dolç

barbollaire ha dit...

zel Gràcies de tot cor!
Una abraçada

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape