divendres, 24 d’agost de 2007

Suite Normanda: Silenci





Brollant del maragda.
Gèlidament blanc.
Remorosament blau.

Mantellina eterna
de passes pausades
sense ressò.

Estridència clara del buit.

Com albades inacabables

espessament furioses.


7 comentaris:

iruna ha dit...

potser la mort és gèlida i blanca, com pot ser-ho un silenci... o entre blau i maragda, o taronja d'albada...
potser un buit estrident, o furiós... o de calma...
entre natros i la mort, totes les portes estan mig obertes... algunes se tanquen de cop, altres fluixet... de pressa o a poc a poc...
després, només una casa buida, o pols...
a les 11 comença la festa del casal i alguns estan impacients... allà on tu i jo mos trobem ningú fa mai tard... només dormirem i prou

caricietes de bon dia, barbollaire

elur ha dit...

m'arriba la pau de l'indret, com també la tristesa que s'hi deu respirar...


petons tendres, poeta estimat.
:)**************

musa ha dit...

Osti barbollaire, quina imatge. Realment corprèn...

I, canviant de tema, sí que és una telefunken! Quina vista que tens!

Un petonàs!

Joana ha dit...

Quanta pau transmets, tu i la fotografia.
Gràcies, com sempre, pel regla!
Passa un bon diumenge, Barbollaire!

onix ha dit...

es tan magnifica la foto que no sembla un cementiri a primera vista sembla una balustrada que porta a una meravellosa platja veus com tens un ull meravellós(bueno tots dos );) ;) petons amb regust de sal i alegria

Mandarinada Contraproduent ha dit...

Per quela mort ens fa tanta por?, es una etapa per que la que tots hem de passar no?.

El que està clar es que ningú s'hi vol enfrontar abans d'hora, però es una cosa en la que hi hem de pensar per que ens pot arrivar quant menys ens ho esperem.

Petons!!!!

barbollaire ha dit...

iruna gràcies per les teves paraules... no és un problema amb la mort... però he de reconèixer que el cementiri americà et deixa corprès...
la mort no em preocupa pel fet de morir... està escrit i quan hagi de ser, serà... tampoc estic gaire preocupat pel record que deixi. Els castellans ja ho diuen: “Muerto el burro, avena al rabo”...
sols espero, desitjo, no deixar cap ferida fonda que el temps no pugui guarir...

bona nit, nina... cabassets de petons i abraçadetes.
:¬)********************
_______________________________
elur si que és un xic trist, si... especialment si penses el motiu pel que estan enterrats... i que és una lliçó que no hem aprés encara...

petonets dolços, follet ;¬)****************

________________________________
musa més del que et pots imaginar... almenys a mi...
no es bona vista... es bona memòria XDDDDDDD!!!

un petonàs per tu, nina ;¬)**

______________________________
Joana gràcies a tu per venir, sempre...
la vostra visita dona sentit a les meves paraules.

una abraçada! ;¬)

__________________________________
onix no se que dir... m’ho acabaré creient i...

petonets alegres i de tutti frutti, nina (ou gully!!!)

:¬)****************

_________________________________
Mandarinada Contraproduent perque a la nostra cultura no li agrada? no vesteix? no convida a la despesa ni representa la salut d’un cos danone?

gràcies per anar venint, nina

petó ;¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape