dilluns, 27 d’agost de 2007

Suite Normanda: Finestres





L’esplendent llum
d’una tarda

deliciosament gris,

gronxa petits poms

de flors boscanes.


Apagaré llums

per envoltar-me de foscor

i creure’m part d’aquest món.


Reptant sobre la tèbia

i polida aspror

de la tarima,
tot nu,
com els mots

dels laments de les roselles.


Enyorança miserable

de remors de cossos

al mar.


Aleshores cruix el teu esguard

i em torno transparent

com una cambra buida.


I és en aquesta hora

pletòrica,
que,
rebutjada la quimera,

em recolzo a aquesta

banda del vidre.


Mentre la pregunta

es dibuixa,

pulcrament,

en una realitat

sense equipatge.

13 comentaris:

barbollaire ha dit...

(Brighter Discontent
(The Submarines)

Got a brand new roof above my head
All the empty boxes thrown away
I rearranged the place
A hundred times today
But the ordering of objects
Couldn't hide what's missing

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

Got myself a bottle of red wine
Got a night of nothing else to do
I think I might know
What I really want
But is a brighter discontent
The best that I could hope to find?

Got a big black television set
Now I can watch just what I want
But I'm here staring up
At pictures on the wall
And where are you,
You're still stuck inside them all

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

But love is not these belongings
That surround me
Though there's meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard

Got a desk I'll write myself a note
Pretending that it came from you
On hotel stationary
From the time we first met
Whatever I can do cause
I won't throw my hands up yet

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

But love is not these belongings
That surround you
Though there's meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard

Well I'll be find if
I dont look around me now
Too much for what's gone
If only I can wait here just a little while
And let time pass in my room

onix ha dit...

bon dia ;)*****

MoNaLiTzA ha dit...

Els vidres d'aquesta finestra conviden a dibuixar ganyotes sobre l'efímer alè.

Torna a fer molta calor i el setembre ja s'acosta.

Un somriure :D

elur ha dit...

Malgrat ser poc original i repetitiva, et diré estimat Poeta que m'agrada i molt.
Li endevino un punt de melangia o són imaginacions meves?

petons plens de flors i colors dolços
:****************

musa ha dit...

Salutacions, apreciat barbollaire!
Melangia? Mmmmm... Una tarda deliciosament gris... M'agraden, de tant en tant...

Petonets!

barbollaire ha dit...

ònix, monalitza, elur, musa gràcies per venir i per les vostres paraules...

melangia? si és possible...

petonets dolços, dolços per totes, nines

m.a.
:¬)*****

Mandarinada Contraproduent ha dit...

I es divisara una pell bruna darrera els vidres, famèlica de sentiments, que en llegir el teu poema no podrà evitar plorar, però no per sentir-se malament, si no d'agraiment per un vers profund.

Que passis molt bon dia!!!

Petonets!!!!

MoNaLiTzA ha dit...

La melangia és bona (si no s'hi instal·la)

barbollaire ha dit...

MoNaLiTzA com vols que s'instal.li amb el teu somriure il.luminat ca meva....

(i el fart de riure que m'he fet amb en Joe Dassin!!! quants anys, Déu meu, quants anys!!!)

Moltíssimes gràcies, dolça!

Una abraçada escruixidora i cabassos de petons dolços!
:¬)*******

elur ha dit...

Poeta.... una abraçada teletubiana!!!!!!!!

:****************

MoNaLiTzA ha dit...

Que cutres tiempos aquellos!!! Eh? XD

Uishhhhhhhh!!! Ahhhh...! (rebuda l'abraçada escruixidora! els cabassos de petons me'ls guardo per a auto-administrar-me'ls en còmodes i complaents dosis) ;-þ

Com sou els vallesans...! <:-o

:D

Joana ha dit...

I poder llegir darrera aquests vidres amb un te calentó i Edite Piaf de fons...
Tardes que es van enfosquint
lletres que dansen al meu voltant,
de lluny només el perfil de la carena...
I continuo llegint...
Bona nit i que descansis!
És important el son reparador! ;)

barbollaire ha dit...

elur una abraçadetaaaaa! ;¬)**

monalitza els vallesans no ho se del cert... els graciencs que viuen al Vallès, si :¬P
Gràcies dolç somriure!
petonet dolç :¬)**

joana tens raó... i la banda sonora vaig estar dubtant, ho creguis o no, en posar la Piaf...
Però aquesta cançó em té enganxat...
gràcies pel teu comentari... pura dolçor i poesia.
una abraçada dolça!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape