Suite Normanda: Finestres
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV5wZ2vsw_qOcaZPdoM6aHTiYfvJm0AECVHo745FRaQiqGHOLIqjAEgw1ZxsGgtFIDRSQTCD1aVpFUfa3YuJdbcti2582AWcYzBIjuMNj9ELujlW3UXULdlbxRX8Aorzjqqg/s320/Normandia+cam%C3%AD+del+moulin+d%27Ande.jpg)
d’una tarda
deliciosament gris,
gronxa petits poms
de flors boscanes.
Apagaré llums
per envoltar-me de foscor
i creure’m part d’aquest món.
Reptant sobre la tèbia
i polida aspror
de la tarima, tot nu,
com els mots
dels laments de les roselles.
Enyorança miserable
de remors de cossos
al mar.
Aleshores cruix el teu esguard
i em torno transparent
com una cambra buida.
I és en aquesta hora
pletòrica, que,
rebutjada la quimera,
em recolzo a aquesta
banda del vidre.
Mentre la pregunta
es dibuixa,
pulcrament,
en una realitat
sense equipatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada