Suite Normanda: El reflex

Sóc jo.
Malgrat ningú pugui
afirmar-ho.

Entre jocs de llums
i reflexes amagats
en miralls secundaris.

Formant part d’una
irrealitat què,
malgrat tot,
va existir per uns instants.

Com els somnis dels sentiments
ens produeixen solcs
indelebles
al teixit més sensible...

I els llums es tornen
insuficients per indicar
qualsevol sortida
que ens porti
cap a un somriure.