Suite Normanda: Àngel

Des de la penombra
de la cripta m’esguarda
amb un posat un xic
sorneguer.

Coneix el secret:
totes les passes que hem oblidat
de sentir nostres
ens han portat
fins la foscor dels sentiments.

Silencis com arcs
on es sustenten
el buit i la solitud.