Records: colors vius en blanc i negre (II)

Baixàvem els pocs esglaons des de l’entresol fins el carrer.
Quasi davant per davant del portal
teníem la parada del bus:
el 5 i el 19...

Agafàvem el primer que arribava per anar al centre.
El 5 ens deixava a Plaça Catalunya
Amb el 19, la parada sempre era el final:
davant la Catedral.

Si era la tarda, el més segur és que
passéssim per Can Vilardell, Pantaleoni,
Can Jorba...

Que tafanegéssim a Can Vicente Ferrer
i, potser, aquest magatzems tant moderns
que hi ha a sobre.

Si era al matí, i d’hora, apareixíem
a la Rambla rumb a la Boqueria.

Fos com fos, era estrany que no acabéssim
entrant a la Catedral...
- El pare va ser batejat –
i donant una volta pel Claustre...

Esmorzàvem o berenàvem,
depèn del moment,
a una botiga de queviures del carrer Portaferrisa:
feien uns entrepans de pernil que jo trobava boníssim.

O bé, a La Pallaresa
del carrer Petritxol
sempre era de bon prendre
un suïs amb croissant....

I ara, mentre orgullós
espero que sigui el moment
de veure al meu fill tocant
al Petit Palau...

Sota aquesta pluja intermitent
de diumenge...

Observant tot aquest anar i venir
de gent per una Via Laietana diferent
i, malgrat tot, igual...

Aconsegueixo aturar el temps
i somriure per tot el que he viscut..