dijous, 12 de juliol de 2007

Escenaris: tardes xafogoses i roses tardanes





Tardes pesants que flueixen,
lentament empeses,

per una xafogor amb regust

de dolços préssecs

de vinya als teus llavis...


L’estiu ens envolta…


Cercant el consol

en una rosa tardana

o en un bes primerenc...


Entremaliadament sobtat.

Delitosament tendre.


Llegint els silencis

de les ombres esquives:

el somni dels cossos.

9 comentaris:

elur ha dit...

oooooooooooooooooooooh..........

Tacte, gust, olor...
Hi he trobat tots cinc sentits en el post d'avui... una meravella!!

Un petó petit i dolç al nas, estimadíssim Poeta.
;)*******

Joana ha dit...

Tens raó...Jo en veig cada dia de rosers florits i penso...Coi! Ja ha passat la primavera!
Sóc jo o el temps que no anem sincronitzats?
Bon capde, Barbollaire!

barbollaire ha dit...

elur gràcies follet...
bona nit.
petonet dolç ;¬)*******

Joana no ho se... potser com fa aquest temps de pujades i baixades de temperatures....
La foto està feta diumenge passat a Poblet...
Bon capde... petonet dolç. ;¬)***

iruna ha dit...

barbollaire,
te llijo amb delit
com podria no dir que ets... la tendresa?
un poema preciós
bona nit

onix ha dit...

No em cansaré mai de dir què el teu bloc es terapèutic quan m'atabalo faig un parèntesi i vinc a cercar una ració de pau Petons amb regust d'agraïment ;)******

Waipu Carolina ha dit...

Molt maco el teu blog!
Gràcies per un poema tan bonic!

elur ha dit...

saps? aquest matí pensava en tu i en el teu poema mentre esmorzava... he agafat la tassa de llet i cafè i me n'he anat a dalt al terrat, a l'únic racó on hi tocava el sol, envoltada de la menta, el poniol, el romaní... i dels rosers de la mare, plens de ponzelles... i he recordat aquest poema tan bonic, o sigui que hem esmorzat plegats estimadíssim Poeta ;)********

barbollaire ha dit...

Iruna doncs podries dir-ho... perquè no em considero ni més, ni menys tendre que qualsevol altre que tingui prou valor per explicar, escriure allò que sent i/o el que passa a la seva vida....
Gràcies per continuar mantenint els camins oberts. Saps que el escrius és una lliçó continua per mi.
Petonets dolços fetillera... .;¬)*****

Ònix Sols puc dir-te gràcies... però se que saps tot el que vull dir...
Els petons agraïts sols poden ser meus que et (us) dec tant, nina ;¬)*********

Waipu Carolina Gràcies a tu per (vosaltres) per venir a casa...!

elur saps que això que em dius m’emociona...? i em deixes sense paraules per agrair-t’ho?
nina.... gràcies, gràcies, gràcies
peto nassos (com de pallasso) dolcets, dolcets ;¬)*********

elur ha dit...

:)******************

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape