Escenaris: de la pausa abans el viatge

La meitat d’un quart d’una vida
imperfecta,
fora prou per trobar
l’aixopluc del somriure
necessari per respirar.

Ombra fresca dels salzes
espurnejant el teu cos,
xamós,
als meus braços.

(Com dracs tafaners enfilant-se
per murs mil•lenaris)

I després recórrer
avingudes nocturnes:
trencant-nos en milers
de bocins,
petits com tots
els viaranys que,
els dits,
han interpretat a la pell...

Música constel•lada
per la veu d’un poema
inventat entre besades.