Escenaris: de camins i alenades.
Caminem la vida
en alenades,
llargues o curtes,
que procurem
sempre intenses.
Amb l’esperança
del esguard,
dolç,
com porta
de la teva presencia.
Mirall de ressonàncies
aquàtiques.
Matins d’ombres
violetes.
Clau de volta.
Òbol nu.
Diàleg rescabalador
de fulles i branques.
I caminem per caminois sinuosament dibuixats en un mapa de pell tersa, fins que resseguim el tra�at no marcat per ning� i ens endinsem amb paratges de fulles i flors...i alguna espina!
ResponEliminaBona nit poeta!
Caminem la vida o ensopeguem per la vida? Sigui com sigui, també dóna moltes alegries :)
ResponEliminaAi adorat Poeta... i quan ens "oblidem" de respirar?
ResponEliminaLa vida ens porta i l'anem seguint, potser podem traçar camins diferents, però ella és tan senzilla, que ens posa a tots a lloc... (i no, no em refereixo a la mort)
un petonàs tendre com el teu poema i tu, estimat Poeta Barbollaire "renaixentista" ;)***********