diumenge, 1 de juliol de 2007

Escenaris: de camins i alenades.





Caminem la vida
en alenades,
llargues o curtes,
que procurem
sempre intenses.

Amb l’esperança
del esguard,
dolç,
com porta
de la teva presencia.

Mirall de ressonàncies
aquàtiques.

Matins d’ombres
violetes.

Clau de volta.
Òbol nu.

Diàleg rescabalador
de fulles i branques.

9 comentaris:

Joana ha dit...

I caminem per caminois sinuosament dibuixats en un mapa de pell tersa, fins que resseguim el tra�at no marcat per ning� i ens endinsem amb paratges de fulles i flors...i alguna espina!
Bona nit poeta!

Pd40 ha dit...

Caminem la vida o ensopeguem per la vida? Sigui com sigui, també dóna moltes alegries :)

elur ha dit...

Ai adorat Poeta... i quan ens "oblidem" de respirar?

La vida ens porta i l'anem seguint, potser podem traçar camins diferents, però ella és tan senzilla, que ens posa a tots a lloc... (i no, no em refereixo a la mort)

un petonàs tendre com el teu poema i tu, estimat Poeta Barbollaire "renaixentista" ;)***********

barbollaire ha dit...

joana l’espines també formen part de la bellesa de les roses, no? i si ens punxem és possible que sigui degut a que som maldestres agafant-les... ;¬)

Bon dia nina, petonets dolços ;¬)*****


Pd40 si no la caminéssim no podríem ensopegar, oi? i ensopegar forma part del joc...i no totes les “ensopegades” son dolentes ;¬)
Una abraçada company...

elur mai, mai ens oblidem de respirar... respirem del record, del present, dels somriures, del murmuri de les fulles, de les mirades dels nens, de les paraules d’un desconegut (aquest món virtual que compartim potser és l’exemple més clar), d’una carícia, d’un moment de tendresa, d’un bes...

vigila amb els perills de l’origami...!
t’estimo.
petonets dolços de boscos i rierols ;¬)******************

L'Avi.- ha dit...

El més important, benvolgut Barbollaire, és poder caminar, caminar i caminar... cada pas ens diu que estem vius...

Anònim ha dit...

un petó petit i dolç

onixeta ha dit...

Bona nit tresor ;)***

iruna ha dit...

bonic poema
és una sort i un plaer tornar i trobar les teues paraules i el teu alè tan dolç... fullejar els teus poemes, mirar-te, escoltar les teues músiques...
bona nit, cavatiner

barbollaire ha dit...

l’Avi Completament d’acord, Avi... Gràcies per continuar passant per casa. ;¬)

Anònim(a) un petó petit i dolç ;¬)***

onixeta Bona nit, reina ;¬)*********

iruna la sort és meva de retrobar-te, perfumada de flors i herbes, de cel i núvols, de rierols i murmuris plens d’encanteris.
bona nit fetillera... petons dolços ;¬)**************

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape