Records: colors vius en blanc i negre
puc tancar els ulls,
un moment,
i recobrar els colors
que m’envoltaven.
Escolto la remor de la cascada.
Les passes de la gent
i el xivarri de canalla,
endiumenjada,
corrent al meu voltant.
Els ocells cantant!!
(encara hi ha tants?)
Em sembla sentir el sotragueig
dels Washingtons
pel passeig Pujades...
La mare em somriu.
El pare, ajupit,
fa cares aclucant un ull
per disparar la màquina.
I jo ric.
Gravant, inconscientment,
aquest moment
que recupero avui
davant aquesta foto
què, amb altres,
he trobat en una capsa.
(l'Ònix em va donar l'idea de remenar fotos "vintage"... gràcies)
Veig que ara se'ns ha donat per fer endreça...Serà l'estiu?
ResponEliminaMolt bonica la foto!
una abraçada!
Oh! Que bonic! I, la foto és molt tendra! :)
ResponEliminaQue n'era de gran el "Parque" el sol tenia una escalfor diferent i l'aire mes glaçat recordes?
ResponElimina;) *******
joana segurament és l'estiu...
ResponEliminaja felicitaré el pare per la foto!! Gràcies... petó dolcet ;¬)*
annatarambana moltes gràcies!!! petonet ;¬)**
ResponEliminaEstimadíssima Ònix... si que era gran el "Parque"... i el Mamut "enoooooooooooooooorme", feia por...:¬)
ResponEliminaSi que ho recordo, dolça nina (ara que vingui el veí a casa a dir-me que no t'ho puc dir...!!)
la llum era diferent i l'aire més net i més fred...
he trobat unes fotos de la gran nevada... en quan pugui les penjo, ni que sigui a l'eixida...
Aiiiiiiiiiiixxx, Ònix, t'he dit mai tot el que t'estimo??
(a tu, Arare, elur, iruna...)
;¬)**************
(Ps... tu creus que tota aquesta canalla sap que era un Washington? XDDDDD!!)
jajaj jo tampoc ho sé però m'he imaginat que seria algun tramvia que faria el trajecte per el carrer que en porta el nom ;) imaginació al poder!! ;)********
ResponEliminaEl món de les noves tecnologies, del color, les presses i el neguit, a servit per portar-nos cap a una imatge tranquila d'un record d'infantesa en blanc i negre.
ResponEliminafelicitats!
Ònix veus com ets canalla al meu costat!!!!
ResponEliminaEl Washington va ser el darrer model de tramvia (1600 crec) comprat de segona mà als EEUU l'any 61... a la ciutat de Washington. D'aquí el malnom....
petonets ;¬)*********
oriol gràcies company!!
ResponEliminaCom és que jo, que també anava al "parque" i trobava l'aire més fred i que hi havia més ocells (això darrer, ara i aquí on sóc,ja no ho tinc tan clar)com és, deia, que no sé què és un Whasington??????????
ResponEliminaMolts petonets!!! (ah! i potser que no anem fent gran l'harem, que després no arribaràs a final de mes, hehehe)
què guapet...! i somrient...
ResponEliminam'han agradat los colors en blanc i negre... la música és preciosa...
lo sorollet d'aigua i el que fem quan passegem per un "parque"... (jo encara ne dic "parque"), los moixonets...
haver d'aclucar un ull per fer una foto... encara em passa alguna vegada que faig el mateix gest, quan ja no cal...
molt bonic, barbollaire
bona nit i un bessitet, remenador de capses
XDDD quina foto de la Ciutadella. Ja fas cara de trapella, qui t'havia de dir que de gran tindries un harem ;)
ResponEliminaquina foto més xula!!! estaves content aquell dia, eh?
ResponEliminaRecordo haver-me passejat pel parc fa molt temps, quan els meus germans eren petits, jo els aguantava a la trompa de la bestiassa aquella mentre el pare feia la foto :)
Recordo l'aire més fred, el d'aquí dalt ;) i d'ocells puc assegurar que no n'havia sentit mai tants com ara, però és perquè abans no parava l'orella.
Un petonàs Poeta estimat!
:)****
m'he descuidat una coseta, aquesta música és una meravella, li va al post com anell al dit.
ResponEliminaTens un harem???? XD
;)*****
...tenir fotografíes d'infantesa...tenir records...Penso que, malgrat tot, malgrat la motxil.la que cadascuna i cadascú carreguem...que bé poder compartir-la!!!
ResponEliminaQuin privilegi!
Tan guapo a la foto com estàs ara! t'estim, saps oi?
abraçada de bona nit :$ ****
ResponEliminaArare Els Washington eren un models de tramvia que és van dir així per els van comprar de segona mà allà, l’any 1961... de fet crec que van ser els darrers...
ResponEliminaI això de l’harem... no se que dir-te... ja saps que les portes sempre son obertes i entra i surt qui vol...
De tota manera no seria “a final de mes” a on em preocuparia no arribar amb totes (toma comentari marranot!!! ;¬P)
Petonets dolços i mediterranis ;¬)**********************
iruna tu que em mires amb bons ulls... amb aquestes orelles de “Dumbo”!!!
Bon dia i molts petonets dolços per tu i els esquimals...
;¬)****************
Pd40 però a que ja semblava que apuntes maneres ??? XDDDDDDDDDDDD!!!
Una abraçada company!!!
elur Siiiiiiiiiiiiii!! la foto al mamut és un clàssic!!!XDDDDD!!! qui qui hagi anat a la Ciutadella no en té?
Petonets dolços, follet entremaliat!! ;¬)**************
(PS. l’harem... això sembla... les fundadores van ser Arare, Ònix, Iruna del Delta... Crec que són Ònix i Arare qui porten el registre... no t’extranyés que t’hagin inclós...!! XDDD)
Anònim(a) ”...quien tuvo, retuvo...” XDDDD!! però no és cert...
Ara estic mooooooooooooooooooooolt millor XDDDDDDDDDDDDDDDDD!!
(Ondia tants anys sense avies....!!)
Al pare sempre li va agradar fer fotos... per això tenim un munt!!!
Potser que no vingui d’aquí la meva afició al tema...
Gràcies! ;¬)
Ònix Abraçada i petonets de bon dia, estimadíssima nina! ;¬)***************
:)********
ResponEliminaDeliciós. És inevitable adonar-nos que som com un sediment de les nostres vivències, dels nostres records. Que sovint coses ben subtils ens deixen una emprempta que manega el funcionament del nostre cap, encara avui. És inevitable, seria una gran pèrdua no fer-ho, recordar qui som a través de qui hem estat. La teva virtud avui, barbollaire, és poder fer-ho sense melangia. I que duri! Salut!
ResponElimina