dimecres, 13 de juny de 2007

Garden i Canon

Garden, Joan Miró (1893-1983)
Un altre proposta de Relats Conjunts






Remor
de mirada curiosa.

Embriac d’ombres blaves.

El cel esquitxat d’irisacions

com el sostre protector

de la teva mirada.


Laberint

difuminat brandant

la percepció, punyent,

d’una vida que ens embolcalla.

Perfilant arestes que voldriem

sentir lluny de nosaltres.


Silueta

d’infants rutilanment

multicolors.

Amarats del verd,

efímer, de l’herba als peus:

Vida entre somriures


Falciots

intrèpids de vol elàstic.

Somnis del destí

com simfonia del bes

necessari com l’aire:

Un camí a casa


Sol

més enllà d’estels ancestrals

que ens arriben

implacablement als dins.

Brodant flors exòtiques

sobtadament dolces.


Rebrollar

d’estams i pètals a les mans.

Matinades encuriosides

per l’idoneitat humil,

de l’aroma de les passes.


Solc

de les notes dibuixades.

Partitura que cantussejem

de forma desmenjada.

A l’eixida veiem passar

una vida despreocupada.


Laxitud

tumultuosa que referma

la passió dels colors únics.

Reguitzell fecund

confinat al temple

de les teves paraules.

19 comentaris:

oriol ha dit...

De l'alegria de veure que havia rebut opinions sobre el meu primer relat conjunt , he passat a l'admiració desprès de passajar-me una estona pel teu blog. Dir molt en poques paraules és quelcom que admiro doncs no tothom és capaç de fer-ho.
Passaré sovint per aquí!Gràcies!

barbollaire ha dit...

Oriol benvingut! Disposa de casa. Les portes sempre son obertes...

moltes gràcies per venir!

onix ha dit...

Magnific !!què mes et puc dir per no repetir-me ha valgut la pena esperar
;)**************

barbollaire ha dit...

ònix que jo no em mereixo aquest afalacs...

però moltíssimes gràcies!!! ;¬)**************

Pd40 ha dit...

Com sempre, em deixes sense paraules. Genial la teva proposta!!

barbollaire ha dit...

pd40 he intentat ser a l'alçada dels que m'han precedit...
gràcies, company!

Mon ha dit...

interpretar un quadre amb poesia es un plaer pels lectors, gracies per deleitar-nos

MoNaLiTzA ha dit...

Per fí! Ja trigaves! :)

Un petó.

millu ha dit...

Un gran poema, sí senyor. Ben meditat i ben mesurat. Les paraules que has triat són molt belles. Enhorabona!!

elur ha dit...

Jo sí que no tinc paraules a l'alçada de les teves.
És una meravella Poeta.

Mil petons de pètals de colors estimat Barbollaire :)****

Un plaer llegir-te :)

estripanits ha dit...

Uep, barbollaire, et retorno la visita! Molt bo el relat, enhorabona!

Uribetty ha dit...

Molt bo el poema i ben tractat ;)
Salut i força company!

Jo Mateixa ha dit...

Quin relat més macu!!!!, m'ha agradat moltssim, certament estàs fet tot un poeta eh!!!!!

Joana ha dit...

Si publiques...ens convidaràs a un refrigeri?????¨
He quedat bocabadada...
Bona nit poeta!

barbollaire ha dit...

Mon Company (fins i tot de signe) benvingut i moltes gràcies pel teu comentari. Ets a casa teva. Disposa.

MoNaLiTzA Carinyu... he estat “afònic”. Una afecció que crec ja va remetent... Gràcies dolça. Un petó ;¬)****

millu Moltes gràcies! Benvingut a casa!

elur Dolç i Estimat follet entremaliat... T’estimo... ;¬)**********

estripanits Gràcies company. Benvingut tu també!!

Uribetty Gracies company! Salut!

Jo Mateixa M’en alegro que t’agradi... No tots sabem escriure, o millor dir, expressar-nos en “prosa” estàndar... i podem dir que tinc una certa gràcia ajuntant paraules i fer-les que sonin gaire desmarxades totes juntes.
Gràcies a tu també per considerar-me “poeta”
;¬)***

Joana Si mai perdo la vergonya i aconseguis que algú publiques alguna cosa meva... No dubteu que us convidaria a totes i tots del meu club de “fans” incondicional... ni que fos a cafè!!!
Però crec que em valores massa alt...
Bona nit, nina un petó... ;¬)*******

El veí de dalt ha dit...

Bravo, barbolleges cada cop millor.

elur ha dit...

El sentiment és recíproc, ja ho saps, oi?

petons d'acords de guitarra, aire de pluja i de mel :)***

barbollaire ha dit...

veí gràcies!!! és fa el que es pot!!!;¬)

elur ;¬)*******

Anna ha dit...

el teu blog és la descoberta del dia, barbollaire!

Serà la inexperiència, però m'ha sorprès que fos poesia i, sobretot, m'ha agradat sobretot la frase:
Falciots
intrèpids de vol elàstic.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape