Escenaris: de silencis i capvespres.





Silenci
provocat per una afonia

roent

dels dins:

la meva covardia....

la teva absència...


I una feina

que em derrota

i em bloqueja...


Surto, doncs,

a la recerca de paraules

de llimona i mel,

als colors únics

dels capvespres.

Comentaris

  1. I Don't Know What It Is
    (Rufus Wainwright Àlbum: Want One)

    I don't know what it is
    But you got to do it
    I don't know where to go
    But you got to be there
    I don't know where to fall
    But I know that its comfortable where
    I don't know where it is

    Putting all of my time
    In learning to care
    And a bucket of rhymes
    I threw up somewhere
    Want a locket of who
    Made me lose my perfunctory view
    Of all that is around
    And of all that I do

    So I knock on the door
    Take a step that is new
    Never been here before
    Is there anyone else here too
    In love with beauty
    Playing all of the games
    Who thinks three's company
    Is there anyone else who wears slightly mysterious brusies
    I don't know what it is

    Take a lookin around
    At friendly faces
    All declaring a war on far off places
    Is there anyone else who is through with complaining about what's
    Done unto us

    So I knock on the door
    And I am on the train
    Going god knows where to
    To get me over
    To get me over

    Give me heaven or hell
    Calais or Dover

    I was hoping the train
    Was my big number
    Stopping in Santa Fe and the arches of Topeka
    Though I'm chugging along, put away by the crossing hand
    We'll be heading for Portland, or Limburgh or Lower Manhattan
    Find myself running around

    I don't know what it is so get me over
    I don't know what it is so get me over
    I don't know what it is so get me over
    To get me over
    You gotta do it.
    You gotta be there.

    ResponElimina
  2. covardies i derrotes també fan la vida més distreta, a la recerca de mel i llimona...
    (torno a la pols i al poal d'aigua i sabó... al no silenci)
    riu-te'n, va, una miqueta...!
    bon dia, preciós

    ResponElimina
  3. Amb mel i llimona es cura una part de l'afonia, les besades fan la resta...
    Petó per amorosisr!

    ResponElimina
  4. Espero que les trobis... :)

    ResponElimina
  5. de silencis i capvespres omplim la vida un peto d'herba de sant Joan te grans propietats per endolcir capvespres i silencis ;)****

    ResponElimina
  6. Espero que l'afonia es guareixi aviat, estimat Barbollaire.

    Petonets de mel :)*****

    Com sempre, un plaer llegir-te :)*

    ResponElimina
  7. Òstia company! Com sempre bocabadat.
    Fer un post sobre el silenci un dia de Sant Joan,...
    Denoto una mica de melanconia, potser una mala "berbena" o una mala resaca?
    Salut

    ResponElimina
  8. Necessites més llimona i mel Poeta adorat?
    te'n porto un cabassat, on li fan companyia pilons de petons d'eucaliptus i abraçades balsàmiques :)***

    ResponElimina
  9. Els caramels de flor de saüc van bé pel mal de coll (o això em van dir). Una miqueta de descans i sant tornem-hi, que no ha estat res :)

    ResponElimina
  10. postes de sol màgiques

    ResponElimina
  11. Si no hi haguéssin covardies i derrotes, que vulgar i gris seria la vida, benvolgut Barbollaire

    ResponElimina
  12. peto silenciós de bona nit ;)******

    ResponElimina
  13. Se'n pot aprendre molt dels colors del capvespre

    ResponElimina
  14. una mica de mel pel barbo...

    ResponElimina
  15. T'acompanyo en l'afonia.
    La meva és de magí, de dits, d'esperança i de fe en les persones, en algunes persones.

    Em passaries una miqueta de mel i llimona? :)

    ResponElimina
  16. M'ha agradat molt la imatge de l'última estrofa " llimona i mel, als colors únics dels capvespres''
    I el poema molt maco.
    Salut!

    ResponElimina
  17. Per sort sempre hi ha un nou capvespre per recordar-nos (una vegada i una altra) com en són, d'únics, els colors...

    ResponElimina
  18. iruna ric...moltes gràcies estimada nina ;¬)*************

    Joana Petonets dolços ;¬)*********

    bitxo saps que, per mi, és una gran honor trobar-te a casa... moltíssimes gràcies ;¬)

    Ònix la més dolça bruixeta que he conegut mai... com t’estimo! ;¬)********

    elur aquest post té alguna cosa de màgic: una fetillera del delta, una bruixeta de l’eixample, i ara un follet entremaliat dels boscos garrotxins!!
    Qui pot ser més afortunat que jo!
    Mil petons dansaires, estimat follet!!!

    arrauxat cansanci, company, un xic d’estress... Salut!

    Pd40 Gràcies company!!

    Déric totes ho son una mica.... ben tornat!

    L'Avi com sempre, teniu tota la raó... gràcies per la visita.

    Jesús M. Tibau benvingut! oi que si? S’ens desperta aquella part de Petit Princep...

    willy I ara una sireneta d’ulls de mel!!!!!! Ho torno a dir... sóc un xerraire de fira ben afortunat!!!
    Mil petonets dolços ;¬)**************

    MoNaLiTzA Desitjo reixiu en la vostra lluita davant tant estulticia i pogueu preservar L’Ametlla lluny dels especuladors...
    He de veure si m’en surto de penjar un link a ca teva i el mail enviat a cal Basas....
    Petonets dolços de mel i llimona ;¬)********

    Uribetty gràcies company! Tu no els has trobat mai?

    Chat Completament d’acord company!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada