Escenaris: de la bellesa de les portes de l'infern

Davant l’atracció, fuig...

És l’espiral de la ment buidant-se
concèntricament per canonades
iridescents cap a un no res
que somnio alliberador.

O, tal vegada,
és l’acotació de la mirada
esmaperduda i sense vida
que, inconscientment,
cerca la llum que la havia
acotxat fins ara.

Caient de genolls
i trencant el plor
que no has pogut
plorar fins ara
degut a les mirades
de menyspreu
per ser com ets.

Patint pel mal que no
has fet encara
però que albires
com les ombres
d’un futur cada vegada
més proper...

I mentrestant, lligues
paraules per fer somniar
altri somnis
inexistents...