Escenaris: reixa amb fons d’aquarel•les
Mirant enllà a través
dels espais mínims
del dibuix de la reixa.
Una llum,
amb la dolçor subtil
de les aquarel·les,
em xopa i s’esmuny
pels porus del meu jo.
Respiro, profundament,
les teves paraules
com la llum del moment.
I ens busquem
sota la claror única
dels silencis,
les carícies,
les besades...
Aturant el món
durant tota l’eternitat
d’una mirada.
SOON (ending section from The Gates of Delirium)
ResponElimina(Yes Àlbum: Relayer)
Soon, oh soon the light,
Pass within and soothe this endless night
And wait here for you,
Our reason to be here.
Soon, oh soon the time,
All we move to gain will reach and calm;
Our heart is open,
Our reason to be here.
Long ago, set into rhyme.
Soon, oh soon the light,
Ours to shape for all time,
Ours the right;
The sun will lead us,
Our reason to be here.
Soon, oh soon the light,
Ours to shape for all time,
Ours the right;
The sun will lead us,
Our reason to be here.
bon dia !!!avui et porto un cafè d'aquells fet amb molta crema i un tallet de plum cake Tarambana acabat de fer,premi especial de la casa:$ perquè ara jugo amb mi mateixa a triar la foto que inspirara les joies que surten dels teus ditets i no m'has decebut cap dia apostar per tu es un guany segur ;)********
ResponEliminaÔnix... malgrat tu ho negues tot i sempre... estic convençut...
ResponEliminaEts la meva mare!!! XDDDDDDDD!!!
Bé, no? Sempre és una alegria sabent que algú aposta per tu, no el deixes gaire decebut, i guanya...
Gràcies pel cafè i el plum cake (m'encanta!!!)...
mil petonets de colors, estimada (però de debò, de debò) Ònix ;¬)************************
ui ui uiiiiiiii! Onixxxxxxxxx!!!
ResponElimina;)
Em puc menjar un bocinet de plum cake? I dir-li al míster que el poema és perfecte?
petonets!!
Arare I tant que pots agafar un bocinet...!!!
ResponEliminaRespecte al poema... vaaaaaaaaaaa!! que el que passa és que feia dies que no em llegies!!!;¬)
Moltes gràcies nina, petonets ;¬)***
Que llarga que pot arribar a ser una mirada!!
ResponEliminaCom tota una nit!
Bonic com sempre!
Avui m'he sentit especialment bé al venir a casa teva, barbollaire.
ResponEliminaI no sé ben bé el perquè..., potser la fotografia...,
potser les paraules...,
la musica...,així... sense accent... :)
O tal vegada perquè la capitana, encara que sigui per poquet temps, ha tornat a casa.
:)
la foto és preciosa, les paraules una meravella.
ResponEliminapetonets dolços estimat Poeta :****
Joana i fins i tot, de vegades, més... per que la pots trobar dient-te bon dia a l'endemà...
ResponEliminaGràcies nina... ;¬)*
MoNaLiTzA segur que tens raó... la capitana ho revoluciona tot i a tothom, i ens crida a l'ordre... ;¬P
o potser, perquè tots necessitem trobar, de tant en tant un xic de llum enmig la foscor que ens envolta...
o perquè tu avui estàs més "magnànima" amb mi...;¬)
Sigui pel motiu que sigui, dolç somriure, gràcies per les teves paraules a les (no del tot) meves... ;¬)***
elur i tu un sol, estimat follet entremaliat. petonets dolços ;¬)*******
Hi ha moments, com els que descrius, on voldries que el món s'aturés. I s'atura, en els records.
ResponEliminaUn plaer llegir-te, com sempre.
la reixa em provoca. Voldria saber què és el que hi ha al darrere
ResponEliminaPd40 Ja saps que el plaer sempre és meu de trobar-te a casa, company. Gràcies!
ResponEliminawilliams La veritat? És molt poc bucòlic... el carrer: brut, amb unes obres al davant, amb cotxes... o sigui la realitat.
Un petonet sireneta d'ulls de mel ;¬)******
Molt sensual, m'ha agradat molt, com sempre ;)
ResponEliminaSalut i força!
uribetty gràcies company! Salut!
ResponEliminaels teus versos em duen records d'estius renovadors, i uns ànims que necessit...
ResponEliminabona nit :)
(i molt bona tercera estrofa...)