Escenaris: del riu, els arbres i el penya-segat





Equidistància ambigua
completant l’imatge

escapçada.


Cossos allunyats

per regles que brollen

de consciències arcanes.


Emulsió a la retina:

arrel i roca.


Fluid arquetípic:

saliva als cossos.

Comentaris

  1. Jo m'hi banyaria!
    L'aigua deu estar fresquíssima...tinc calor...és estiu, ja? ;)

    ResponElimina
  2. un conjunt preciós, imatge i paraules belles...


    un petonet dolç, Poeta :**

    ResponElimina
  3. Iai barbollaireeee!
    Molt maques les paraules... Ara, quina llàstima el que expressen, no?
    Molt maco, una abraçada!

    ResponElimina
  4. ...llàstima dels cossos allunyats!

    ResponElimina
  5. només passo a deixar petons i abraçades (saladet tot plegat, amb sal de mar) a dojo!!!

    tot això des de Cap d'Agde!

    ResponElimina
  6. Joana som-hi doncs!! encara trobariem un racó tanquil... anem? ;¬)*

    elur ;¬)**********

    musa depen com es miri... el dia a dia també ho té això, no? una abraçada, nina! ;¬)

    pentesilea doncs fem per que no ho estiguin... ;¬)*

    Arare ;¬)***************************************

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada