Passa al contingut principal
Escenaris: del riu, els arbres i el penya-segat
Equidistància ambigua
completant l’imatge
escapçada.
Cossos allunyats
per regles que brollen
de consciències arcanes.
Emulsió a la retina:
arrel i roca.
Fluid arquetípic:
saliva als cossos.
Jo m'hi banyaria!
ResponEliminaL'aigua deu estar fresquíssima...tinc calor...és estiu, ja? ;)
un conjunt preciós, imatge i paraules belles...
ResponEliminaun petonet dolç, Poeta :**
Iai barbollaireeee!
ResponEliminaMolt maques les paraules... Ara, quina llàstima el que expressen, no?
Molt maco, una abraçada!
...llàstima dels cossos allunyats!
ResponEliminanomés passo a deixar petons i abraçades (saladet tot plegat, amb sal de mar) a dojo!!!
ResponEliminatot això des de Cap d'Agde!
Joana som-hi doncs!! encara trobariem un racó tanquil... anem? ;¬)*
ResponEliminaelur ;¬)**********
musa depen com es miri... el dia a dia també ho té això, no? una abraçada, nina! ;¬)
pentesilea doncs fem per que no ho estiguin... ;¬)*
Arare ;¬)***************************************