Escenaris: del riu, els arbres i el penya-segat





Equidistància ambigua
completant l’imatge
escapçada.

Cossos allunyats
per regles que brollen
de consciències arcanes.

Emulsió a la retina:
arrel i roca.

Fluid arquetípic:
saliva als cossos.

Comentaris

Joana ha dit…
Jo m'hi banyaria!
L'aigua deu estar fresquíssima...tinc calor...és estiu, ja? ;)
18/5/07 17:06
neus ha dit…
un conjunt preciós, imatge i paraules belles...


un petonet dolç, Poeta :**
18/5/07 19:19
Anònim ha dit…
Iai barbollaireeee!
Molt maques les paraules... Ara, quina llàstima el que expressen, no?
Molt maco, una abraçada!
19/5/07 11:01
Anònim ha dit…
...llàstima dels cossos allunyats!
19/5/07 16:07
Montse ha dit…
només passo a deixar petons i abraçades (saladet tot plegat, amb sal de mar) a dojo!!!

tot això des de Cap d'Agde!
20/5/07 17:26
Anònim ha dit…
Joana som-hi doncs!! encara trobariem un racó tanquil... anem? ;¬)*

elur ;¬)**********

musa depen com es miri... el dia a dia també ho té això, no? una abraçada, nina! ;¬)

pentesilea doncs fem per que no ho estiguin... ;¬)*

Arare ;¬)***************************************
22/5/07 0:05
Publica un comentari a l'entrada