Escenaris: de la fi i altres circumval•lacions.
andanes buides
sota l’il•luminació somorta
de rellotges
de busques aturades.
Senyal inequívoc
què s’ha exhaurit
el temps.
Vaig a consigna
i recullo les maletes
de monotonia
i grisor.
Fora, llum.
Vida de vides reflectides
en vides que no son seves.
Uniformitats multicolors
a través de portes
de foscor.
No em crec que tinguis maletes de monotonia i grisor. Molt maca la foto :)
ResponEliminaet robaria com a una joia
ResponEliminamagnifica elecció ;)******
se'm va difícil triar; em quedaria amb la llum de fora i la foscor de la porta...
ResponEliminaSovint, estimat barbollaire, el senyal inequívoc de que les busques dels rellotges estiguin aturades, és que les bateries s'han esgotat i, només fa falta canviar-les. O, si els rellotges s´n d'aquells d'abans, dues voltes de corda i sant torne-m'hi ;)
ResponEliminaUna besada :)
Pd40 Company... més del que et podries imaginar... les carretejo unes quantes hores al dia... ;¬)
ResponEliminaònix Fes-ho!! ;¬)***********
pentesilea com la vida, no? podem veure llum fora i ser a les fosques a dintre... ;¬)*
MoNaLiTzA Val la pena mantenir el bloc pel sol fet de rebre la visita del teu somriure encomanadís i dolç... moltes gràcies nina. Petonet ;¬)*
el temps no s'esgota, com podria si no existeix?
ResponEliminapetonets plens de colors per pintar les maletes :**
elur... i jo que vinc ara de casa teva...
ResponEliminacert, el temps no s'exhaureix... el nostre, els que ens ha sigut obsequiat per fer alguna cosa de profit... si... i crec que jo he malbarat molta part d'ell a la recerca d'uns somnis que...
bé... irrellevant...
gràcies per passar i pel petó, follet.
petó dolcet ;¬)*
saps Poeta, anar darrera d'algun somni o de varis somnis no és malbaratar el temps, és buscar les oportunitats, buscar la sort, la inspiració... malgrat ens sembli que no en treiem res.
ResponEliminaBé, això és el que penso jo, que tampoc en sé gaire res de tot plegat. Només que he anat darrere d'algun somni que més aviat ha esdevingut un malson... i d'altres que no han esdevingut gaire res, però que amb el temps, aquell que no existeix, m'han anat fent com sóc.
Al final el vent s'ha endut la pluja, però ha estat oportú i també s'ha endut les boires que hi havia per casa, a vegades només em cal treure les coses per sentir-me una mica alleugerida.
No deixis de perseguir els somnis dolç Poeta!
Una abraçada ben forta :*****
fantastic, com sempre
ResponEliminacom sempre...
ResponEliminaestic amb tu,Williams.
Com sempre...
:)***********
M'he aturat, després de temps d'anar de bólit, en l'oasi de les seves paraules, benvolgut Barbollaire i, creguim, reconforten
ResponEliminaHo sento, però el d'avui no le entés massa.
ResponEliminaEspero amb delit el proper.
Iai barbollaire... La malenconia de les estacions de tren... No totes són polides i brillants, i seure-hi en un banc un segon és una sensació que molts hem oblidat... :*
ResponEliminawilliams tu que em mires amb bons ulls (i dolços, i de mel)
ResponEliminaPetonets dolços ;¬)***
Arare... :¬)**********************
L'Avi Vos aquí... hem veu fer un encàrrec que no he sigut capaç de complir, i continueu venint per casa...
Us demano, humilment, perdó i vull agrair-vos la vostra visita i les vostres paraules.
arrauxat No et preocupis company... de vegades sóc més impressionista. Altres més surrealista, altres sols dibuixo imatges...
gràcies per anar passant.
musa jo sempre tinc una imatge de l’estació de França o de la Gâre du Nord...
petonet ;¬)*