Passa al contingut principal
Pàgines
El Lloc
Les Cambres Buides
Més…
9.5.07
Escenaris: balconada i flors
Esperança destrenada
en fils d’olor
que floreixen
abocats
des d’un balcó:
Em fan aixecar
el cap i deixar de comptar
les rajoles que,
encara,
em queden per trepitjar
lluny de tu.
Comentaris
neus
ha dit…
i és que tot sovint val més la pena mirar enlaire que no pas on posem els peus, encara que el camí sigui important...
preciós...
un petonet dolç i florejat ;)**
Anònim ha dit…
ja sé que hauria d'estar dormint, però tot el dia he estat recordant aquest balcó amb flors grogues... i sense monstres...
deixar de comptar rajoles... per mi, dos desitjos en un... tan lluny.... i tan a prop
cadascú fem la nostra lectura dels teus poemes. tota la teua poesia m'emociona, i no podia aguantar més sense venir a dir-t'ho
un petó, barbollaire
(deixo a l'harem uns croisants i una gerra per esmorzar, com en els "vells" temps... omple-la com vulguis)
Montse
ha dit…
val més mirar, que si no, pots trepitjar... alguna cosa que...
hehehe...
mil petons, Corto Maltés! I balcons de flors.
Comentaris
preciós...
un petonet dolç i florejat ;)**
deixar de comptar rajoles... per mi, dos desitjos en un... tan lluny.... i tan a prop
cadascú fem la nostra lectura dels teus poemes. tota la teua poesia m'emociona, i no podia aguantar més sense venir a dir-t'ho
un petó, barbollaire
(deixo a l'harem uns croisants i una gerra per esmorzar, com en els "vells" temps... omple-la com vulguis)
hehehe...
mil petons, Corto Maltés! I balcons de flors.