Escenaris: balconada i flors





Esperança destrenada
en fils d’olor

que floreixen

abocats

des d’un balcó:


Em fan aixecar

el cap i deixar de comptar

les rajoles que,

encara,

em queden per trepitjar

lluny de tu.

Comentaris

  1. i és que tot sovint val més la pena mirar enlaire que no pas on posem els peus, encara que el camí sigui important...

    preciós...

    un petonet dolç i florejat ;)**

    ResponElimina
  2. ja sé que hauria d'estar dormint, però tot el dia he estat recordant aquest balcó amb flors grogues... i sense monstres...

    deixar de comptar rajoles... per mi, dos desitjos en un... tan lluny.... i tan a prop

    cadascú fem la nostra lectura dels teus poemes. tota la teua poesia m'emociona, i no podia aguantar més sense venir a dir-t'ho

    un petó, barbollaire

    (deixo a l'harem uns croisants i una gerra per esmorzar, com en els "vells" temps... omple-la com vulguis)

    ResponElimina
  3. val més mirar, que si no, pots trepitjar... alguna cosa que...
    hehehe...

    mil petons, Corto Maltés! I balcons de flors.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada