dimecres, 9 de maig de 2007

Escenaris: balconada i flors





Esperança destrenada
en fils d’olor

que floreixen

abocats

des d’un balcó:


Em fan aixecar

el cap i deixar de comptar

les rajoles que,

encara,

em queden per trepitjar

lluny de tu.

3 comentaris:

elur ha dit...

i és que tot sovint val més la pena mirar enlaire que no pas on posem els peus, encara que el camí sigui important...

preciós...

un petonet dolç i florejat ;)**

iruna ha dit...

ja sé que hauria d'estar dormint, però tot el dia he estat recordant aquest balcó amb flors grogues... i sense monstres...

deixar de comptar rajoles... per mi, dos desitjos en un... tan lluny.... i tan a prop

cadascú fem la nostra lectura dels teus poemes. tota la teua poesia m'emociona, i no podia aguantar més sense venir a dir-t'ho

un petó, barbollaire

(deixo a l'harem uns croisants i una gerra per esmorzar, com en els "vells" temps... omple-la com vulguis)

Arare ha dit...

val més mirar, que si no, pots trepitjar... alguna cosa que...
hehehe...

mil petons, Corto Maltés! I balcons de flors.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape