Somriure remeier





Al matí lent,
esperances com veus noves

esclaten en focs

d’artifici blaus i verds.


Somriures remeiers

d’esguard càlid

i fragàncies boscanes.


L’únic vestit necessari

per ser-hi.

Comentaris

  1. Bon dia !! es un plaer començar el dia sentint aquesta meravellosa tria que has fet per acompanyar les teves paraules , encoratjadores vitals i remeieres ;)*****

    ResponElimina
  2. Hi ha poca gent capaç de captar la màgia de la Garrotxa d'una manera tan impressionant Barbollaire...

    Deliciós... moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

    Un petó dolç d'olors garrotxines amarades de pluja :****

    ResponElimina
  3. La foto, una altra preciositat, que no està gens bé que m'oblidi de dir-ho.

    :***

    ResponElimina
  4. Afegeixo al teu, l'enigmàtic somriure d'aquella qui em deixa el mot. :)

    ResponElimina
  5. ho veus? aquí s'ha de ser la primera en dir alguna cosa, perquè sino, les altres et prenen les paraules ;)

    M'encanta això de l'únic vestit necessari per ser-hi. M'encanta.

    ResponElimina
  6. Un somriure pot ser la cosa més remeiera que ens pugui guarir de qualsevol dolor.I a més, en vers!

    ResponElimina
  7. Ônix Intento no desmerèixer gaire de l'honor de les teves visites... ;¬)******

    elur M'estàs aviciant amb aquestes paraules... De fet estrenava objectiu i no tenia molt clar, fins que no les he vist en gran, com quedarien les fotos...
    Moltíssimes gràcies per les teves paraules, dolça... petonets de pluja. ;¬)*******

    MoNaLiTzA Reina! Quants dies!!! Heu tingut que treure la zodiac?? Una abraçada ben forta! Quina il·lusió trobar-te de nou!!!

    Arare Podria escriure moltes paraules... però sé que ho entendràs :¬)*******************

    Joana M'afalaguen les teves paraules, quan veig tot el que he d'aprendre encara quan et vinc a veure a ca teva... ;¬)**

    ResponElimina
  8. Com sempre, no tinc res a afegir, simplement gaudir de la seva sensibilitat, benvolgut Barbollaire

    ResponElimina
  9. Què injust que és aquest món eteri...! Jo vinc tots els dies per veure't les lletres, contemplar-te les imatges i escoltar-te les músiques, però tu no ho saps ;)

    Al meu poble l'hem deixada caure amb molt de gust, benvolgut barbollaire. I els barrancs han estat generosos amb la mar i, per aquest mateix efecte, ella ho serà amb els mariners i els regalarà abundant pesquera. Per sort, com un peculiar veí de la Cala (l'Ametlla de Mar) solia dir: -"al meu poble tot son pujades, baixades i escales" Així, sempre ens hem deslliurat d'aparatoses inundacions. En contrapartida, però, tenim traïdores rieres. I es que alguna cosa hi ha d'haver, no? :)

    Un petó xop, que no un photoshop :þ

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada