Bon dia !! es un plaer començar el dia sentint aquesta meravellosa tria que has fet per acompanyar les teves paraules , encoratjadores vitals i remeieres ;)*****
Ônix Intento no desmerèixer gaire de l'honor de les teves visites... ;¬)******
elur M'estàs aviciant amb aquestes paraules... De fet estrenava objectiu i no tenia molt clar, fins que no les he vist en gran, com quedarien les fotos... Moltíssimes gràcies per les teves paraules, dolça... petonets de pluja. ;¬)*******
MoNaLiTzA Reina! Quants dies!!! Heu tingut que treure la zodiac?? Una abraçada ben forta! Quina il·lusió trobar-te de nou!!!
Arare Podria escriure moltes paraules... però sé que ho entendràs :¬)*******************
Joana M'afalaguen les teves paraules, quan veig tot el que he d'aprendre encara quan et vinc a veure a ca teva... ;¬)**
Què injust que és aquest món eteri...! Jo vinc tots els dies per veure't les lletres, contemplar-te les imatges i escoltar-te les músiques, però tu no ho saps ;)
Al meu poble l'hem deixada caure amb molt de gust, benvolgut barbollaire. I els barrancs han estat generosos amb la mar i, per aquest mateix efecte, ella ho serà amb els mariners i els regalarà abundant pesquera. Per sort, com un peculiar veí de la Cala (l'Ametlla de Mar) solia dir: -"al meu poble tot son pujades, baixades i escales" Així, sempre ens hem deslliurat d'aparatoses inundacions. En contrapartida, però, tenim traïdores rieres. I es que alguna cosa hi ha d'haver, no? :)
Bon dia !! es un plaer començar el dia sentint aquesta meravellosa tria que has fet per acompanyar les teves paraules , encoratjadores vitals i remeieres ;)*****
ResponEliminaHi ha poca gent capaç de captar la màgia de la Garrotxa d'una manera tan impressionant Barbollaire...
ResponEliminaDeliciós... moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Un petó dolç d'olors garrotxines amarades de pluja :****
La foto, una altra preciositat, que no està gens bé que m'oblidi de dir-ho.
ResponElimina:***
Afegeixo al teu, l'enigmàtic somriure d'aquella qui em deixa el mot. :)
ResponEliminaho veus? aquí s'ha de ser la primera en dir alguna cosa, perquè sino, les altres et prenen les paraules ;)
ResponEliminaM'encanta això de l'únic vestit necessari per ser-hi. M'encanta.
Un somriure pot ser la cosa més remeiera que ens pugui guarir de qualsevol dolor.I a més, en vers!
ResponEliminaÔnix Intento no desmerèixer gaire de l'honor de les teves visites... ;¬)******
ResponEliminaelur M'estàs aviciant amb aquestes paraules... De fet estrenava objectiu i no tenia molt clar, fins que no les he vist en gran, com quedarien les fotos...
Moltíssimes gràcies per les teves paraules, dolça... petonets de pluja. ;¬)*******
MoNaLiTzA Reina! Quants dies!!! Heu tingut que treure la zodiac?? Una abraçada ben forta! Quina il·lusió trobar-te de nou!!!
Arare Podria escriure moltes paraules... però sé que ho entendràs :¬)*******************
Joana M'afalaguen les teves paraules, quan veig tot el que he d'aprendre encara quan et vinc a veure a ca teva... ;¬)**
Com sempre, no tinc res a afegir, simplement gaudir de la seva sensibilitat, benvolgut Barbollaire
ResponEliminaQuè injust que és aquest món eteri...! Jo vinc tots els dies per veure't les lletres, contemplar-te les imatges i escoltar-te les músiques, però tu no ho saps ;)
ResponEliminaAl meu poble l'hem deixada caure amb molt de gust, benvolgut barbollaire. I els barrancs han estat generosos amb la mar i, per aquest mateix efecte, ella ho serà amb els mariners i els regalarà abundant pesquera. Per sort, com un peculiar veí de la Cala (l'Ametlla de Mar) solia dir: -"al meu poble tot son pujades, baixades i escales" Així, sempre ens hem deslliurat d'aparatoses inundacions. En contrapartida, però, tenim traïdores rieres. I es que alguna cosa hi ha d'haver, no? :)
Un petó xop, que no un photoshop :þ