diumenge, 1 d’abril de 2007

Somriure remeier





Al matí lent,
esperances com veus noves

esclaten en focs

d’artifici blaus i verds.


Somriures remeiers

d’esguard càlid

i fragàncies boscanes.


L’únic vestit necessari

per ser-hi.

9 comentaris:

onix ha dit...

Bon dia !! es un plaer començar el dia sentint aquesta meravellosa tria que has fet per acompanyar les teves paraules , encoratjadores vitals i remeieres ;)*****

elur ha dit...

Hi ha poca gent capaç de captar la màgia de la Garrotxa d'una manera tan impressionant Barbollaire...

Deliciós... moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

Un petó dolç d'olors garrotxines amarades de pluja :****

elur ha dit...

La foto, una altra preciositat, que no està gens bé que m'oblidi de dir-ho.

:***

MoNaLiTzA ha dit...

Afegeixo al teu, l'enigmàtic somriure d'aquella qui em deixa el mot. :)

Arare ha dit...

ho veus? aquí s'ha de ser la primera en dir alguna cosa, perquè sino, les altres et prenen les paraules ;)

M'encanta això de l'únic vestit necessari per ser-hi. M'encanta.

Joana ha dit...

Un somriure pot ser la cosa més remeiera que ens pugui guarir de qualsevol dolor.I a més, en vers!

barbollaire ha dit...

Ônix Intento no desmerèixer gaire de l'honor de les teves visites... ;¬)******

elur M'estàs aviciant amb aquestes paraules... De fet estrenava objectiu i no tenia molt clar, fins que no les he vist en gran, com quedarien les fotos...
Moltíssimes gràcies per les teves paraules, dolça... petonets de pluja. ;¬)*******

MoNaLiTzA Reina! Quants dies!!! Heu tingut que treure la zodiac?? Una abraçada ben forta! Quina il·lusió trobar-te de nou!!!

Arare Podria escriure moltes paraules... però sé que ho entendràs :¬)*******************

Joana M'afalaguen les teves paraules, quan veig tot el que he d'aprendre encara quan et vinc a veure a ca teva... ;¬)**

L'Avi ha dit...

Com sempre, no tinc res a afegir, simplement gaudir de la seva sensibilitat, benvolgut Barbollaire

MoNaLiTzA ha dit...

Què injust que és aquest món eteri...! Jo vinc tots els dies per veure't les lletres, contemplar-te les imatges i escoltar-te les músiques, però tu no ho saps ;)

Al meu poble l'hem deixada caure amb molt de gust, benvolgut barbollaire. I els barrancs han estat generosos amb la mar i, per aquest mateix efecte, ella ho serà amb els mariners i els regalarà abundant pesquera. Per sort, com un peculiar veí de la Cala (l'Ametlla de Mar) solia dir: -"al meu poble tot son pujades, baixades i escales" Així, sempre ens hem deslliurat d'aparatoses inundacions. En contrapartida, però, tenim traïdores rieres. I es que alguna cosa hi ha d'haver, no? :)

Un petó xop, que no un photoshop :þ

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape