La persistència de la memòria
Batecs blans
mandrejant
entre boires lacades
per on arrosseguem
el dits tristos de l’ànima...
Obligant-nos a obrir
armaris
i pujar a les golfes
a la recerca
d’una Underwood
-tronada i tipogràficament deficient-
per expulsar totes
les paraules
empolsegades
que corsequen la mirada.
Teclejant silencis
en un vals lent
que s’esmuny,
com el degoteig
del temps dels amants,
imperceptible i sense pausa.
Comentaris
un petonet suau ;*)
A més m'has fet descobrir el box.net
Una canya
ViCeNt
http://arroscaldos.blogspot.com
Una abraçada i felicitats per el relat!
Petonet suau i dolç ;¬)**
ViCeNt Benvingut a casa!!!. Disposa del que hi ha. Gràcies per venir i pel comentari.
Joana Una abraçada!!! Gràcies per venir i pel comentari, nina!!
Pd40 És que ja tinc una edat... Eeeeeeeeeeepppssss!! Potser no tanta!! Però la tinc XDDDDDDD!!!
Gràcies company!!!
Charleeze xiqueta... Gràcies!!! petó dolcet ;¬)***
Una underwood, el temps dels amants...
Una bella melandia, barbollaire. Sempre serà un plaer llegir-te!
em sembla que me la torno a llegir... ;)
C'est la vie!
El temps que transcorre inexorable!
Ambtot..., tancant els ulls i amb el fons musical..., m'he deixat anar un temps pel temps i he retornat a Figueres...
No eren bons temps, però eren meus i van deixar petxada.
És curiós, però aquest cuadre sembla que inspira més poemes que relats
Allà et donava la nova adreça. Un favoret que et posava en el correu: no em posis als enllaços plis. ;-)
Un petonet ;¬)
Ulisses Benvingut a casa!!! Gràcies pel comentari!
Alepsi Carai!!! Espero que, almenys, no estigui "penat per la llei" ;¬P..
Un petonet. ;¬)*
MoNaLiTzA Que puc dir-te...? T'envio un altre abraçada, sincera, tendre...
Però recorda què, per més forta que sigui una tempesta, sempre, sempre, acaba apareixent el sol entre els nuvols... (ara no recordo qui ho va dir això...Khalil Gibran, crec...)
millu Moltes gràcies!!!
:)
"He viscut 80 anys, un darrere l'altre sense saltar-me'n cap"