Escenaris: pensament aïllat
Sant Cugat (Foto cortesia de MAVB)
recolzen la nit en un coixí.
La llum fora de l’hivernacle.
Una història oscil·lant
en el flux del dolor.
El brunzir d’insectes
d’ales irisades.
Respirant com un tràmit
de silencis lents
i pesants,
en un jardí nou
i discordant.
Corrent embriac i abstracte
de records extraviats,
rebutjats,
i captivament retrobats.
Estimar-nos amb l’ànima
vestida de paisatges
que omplen pupil·les
incrèdules.
Pregaria de cossos llunyans
amarats en llàgrimes turquesa,
amb regust de menta fresca.
és una preciositat dolç Barbollaire, una preciositat...
ResponEliminamoltes gràcies per tot, maco :***
petonet dolcet de maduixes acabades d'amanir :**
Història oscil·lant
ResponEliminaen el flux del dolor.
Tràmit de silencis lents
i pesants.
Corrent embriac i abstracte
de records extraviats.
Pregaria de cossos llunyans.
I com sempre, la realitat supera la ficció.
Amb quedo amb el regust de menta fresca... i amb el seu perfum!
ResponEliminaBon capde, Barbollaire!
tot és intens aquí...
ResponEliminafas boniques fins i tot les tenebres i els sentiments que puguis portar a dins més trencats
bona nit, barbollaire
és una meravella que d'un pensament aïllat facis un text així
ResponEliminaelur Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhh! Maduixes...!!! Tu si que ets una preciositat, follet entremaliat! Moltíssimes gràcies a tu, maca...
ResponEliminaPetonets dolços. ;¬)*****
MoNaLiTzA T'he llegit a ca l'Iruna... Una abraçada i, si em permets, un petó. No sabria trobar paraules prou escaients..
Joana Gràcies!!! Deixa'm felicitar-te per les dues parts del teu relat... És magnific! ;¬)
iruna Bona nit dolça nina. No em facis dir perque vaig escollir aquesta música... Potser per contrast amb l'alegria dels pensaments....
Un petonet de bona nit, dolcet, ;¬)*****
Pentesilea Gràcies!!!
Bona diada petons de roses i poesia
ResponEliminaTorno a ser per aquí després d'absència volguda. Continues excel.lent i en plena forma, a i la foto m'ha fet gràcia, pensaments, com el meu penúltim post, semblen gairebé calcats.
ResponEliminaBona diada i muntanyes de flors sempre!
;-)*
Naturalment, em vaig arraulir amb l'abraçada i et vaig acceptar el petó.
ResponEliminaDisculpa la tria cruel que vaig fer dels teus versos, però l'esperit sovint ens mena allà on vol i l'enteniment no hi pot fer gaire res.
Gràcies per les teves paraules, malgrat em diguis que no les sàpigues trobar. Resulta més que complicat trobar paraules per alleugerir el pas de la mort. Simplement és el que hi ha i no hi ha gaire més a dir. Sempre és injusta, però quan es fa acompanyar de la joventut, encara ho és més.
Sort que mentre existeixi la memòria, la mort no guanyarà mai per majoria absoluta. :)
Espero que la diada hagi anat molt bé!
ResponEliminaEm sembla que són molt millor les teves poesies!! De llarg!
ResponEliminaGràcies i Bon Sant Jordi amb retard!
Uns pensaments preciosos (tant els gràfics com els escrits).
ResponEliminaCharleeze en nova ubicació
Ops, perdó, poso la nova ubicació que he deshabilitat això del perfil (mirantenlla.blogspot.com).
ResponEliminaÔnix Molt tard... Però moltes gràcies, dolça... I gràcies per la lletra.
ResponEliminaPetonet ben dolç... Frueix de les vacances ;¬)***
JANA Et trobava a faltar. De debó... Gràcies per venir, per tornar... Un petó dolcet ;¬)**
MoNaLiTzA No t'he de disculpar res... Em dol que les meves paraules t'hagin servit per expressar aquest fet...
Preferiria que et fessin servei pels teus somriures...
Un petonet ben petit i dolç, dolcíssima Monalitza...
Moltes gràcies per tu i la teva lletra ;¬)***
Pd40 Gràcies company!!! Igualment!
Joana Bé... Son estils diferents, no ens farem la competència ;¬P, X¬DDDD!!
Charleeze Xiqueta.... m'havies espantat... Que intentava visitar-te i donava error.... ;¬P
Un petonet ;¬)***