Escenaris: a l’altre banda del mirall
de la vida viscuda
fins al moment,
em trobo en imatges superposades
com matriosques translúcides.
Emmarcades per elements
quotidians de fragilitat
artesana.
Edificis anodins
tristament empolainats,
suren a l’aparador.
I,
darrera d'un senyal de prohibició,
una imatge,
difuminada,
com la teva.
un exercici que procuro no fer, no em puc queixar, però tampoc puc tirar cohets del que ha sigut la meva vida fins ara... què hi farem? procurar que el que vingui sigui millor... ai, ai, que m'estic posant massa seriosa... ais.
ResponEliminaun petonet, mig adormit i dolç :*
nanitttttttttttt
ResponEliminapetonets de xocolata
Preciós!
ResponEliminaUn recull de bocins de vida...
Bona nit Barbollaire!
elur de fet tampoc el buscava, però al veure el resultat de la foto... les paraules van anar sortint... Gràcies per anar venint, dolça. Petonet de dimarts, dolç, dolç ;¬)***
ResponEliminaArare bon dia!!!! Un café carregat? unes torradetes amb mantega i melmelada?
Un petonets dolços? ;¬)*******
Joana Gràcies!!! De tot cor... bon dia!!!! ;¬)*
sempre és un plaer passar per casa teva Poeta...
ResponEliminapetonet dolç de bona nit :*