Anatomia: ulls
per protegir la vida.
Endreço llavis i riures
entre camps de roselles
i blat tendre.
Per, més tard,
anar a la seva recerca
amb tu,
travessant parterres dolços
i comissures de desig....
Circumval•lant arèoles
com si fóssim cossos
celestes.
Mentre tota la pluja
rellisca per murs assedegats.
Les nostres pells nues.
Aquesta és la mostra de que a cops les parets tenen ulls o oídes? ;)
ResponEliminaPer si les paraules tornen a ser invisibles, bona Pasqua, barbollaire! :)
Bona Pasqua, estimadíssima monalitza!
ResponEliminauna delícia, com sempre...
ResponEliminaun petó amarat de pluja fresca, dloç Barbollaire :*
elur Què m'estic acostumant a les teves paraules dolces... ;¬)
ResponEliminaTu que em llegeixes amb bons ulls
Petonets dolços ;¬)****
Doncs jo et porto una llesca de pà amb tomàquet i pernil, que massa dolçor farà que et posis massa "ufanu".
ResponEliminaUna abraçada picant.
El poema, immillorable (que me n'havia oblidat)
ResponElimina