Anatomia: ulls







Em vesteixo amb la mirada
per protegir
la vida.

Endreço llavis i riures

entre camps de roselles

i blat tendre.


Per, més tard,

anar a la seva recerca

amb tu,

travessant parterres dolços

i comissures de desig....


Circumval•lant arèoles

com si fóssim cossos

celestes.


Mentre tota la pluja

rellisca per murs assedegats.

Les nostres pells nues.

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquesta és la mostra de que a cops les parets tenen ulls o oídes? ;)

Per si les paraules tornen a ser invisibles, bona Pasqua, barbollaire! :)
Anònim ha dit…
Bona Pasqua, estimadíssima monalitza!
neus ha dit…
una delícia, com sempre...

un petó amarat de pluja fresca, dloç Barbollaire :*
Anònim ha dit…
elur Què m'estic acostumant a les teves paraules dolces... ;¬)
Tu que em llegeixes amb bons ulls

Petonets dolços ;¬)****
Montse ha dit…
Doncs jo et porto una llesca de pà amb tomàquet i pernil, que massa dolçor farà que et posis massa "ufanu".

Una abraçada picant.
Montse ha dit…
El poema, immillorable (que me n'havia oblidat)