Anatomia: mans






Baixa l’agulla,
lentament.

fins l’espiral finita de vinil.


Recorre solcs, valls,

i avencs.

Acaronant cada racó

del camí

per extreure notes,

harmonies, silencis...


De vegades,

potser,

un crepitar inesperat...


Obtenint una sonoritat

exempta de perfecció

i plena de musicalitat


I la fi on,

sense cap automatisme,

es produeix la repetició

rítmica de la darrera òrbita.


Fins que realitzem el tomb

amb un gest que mesurem

elegant, senzill, delicat...


I parem l’orella

i els sentits

en les noves sensacions

que s’apropen...


Les mans als

nostres cossos...

Comentaris

  1. Una metàfora meravellosa, estimat Poeta.
    Aisss... i és que, els trobo tan bells els teus poemes que no sé què dir... i els llegeixo i rellegeixo... i m'agraden, molt :)*


    Petonets dolços i mig endormicats... nanit :*****

    ResponElimina
  2. Bon dia!!! Tresor de la xarxa , guardo les teves Belles paraules , i també les imatges no sé si un cop fet el Puzzle t'agradara XDDDD

    ;)******

    9:01 AM

    ResponElimina
  3. Ohhhhh, et juro que vaig pensar el mateix que l'Onix (he guardat les imatges de l'anatomia, però em surt una mena de monstre (sóc penosa, pel photoshop) així que li deixo a l'Onix, que ho farà cent mil cops millor.

    Un petó picant!

    ResponElimina
  4. elur Jo no tinc paraules per agrair les teves...
    Petó dolç i petit, nina. Bon dia ;¬)*


    Ônix ja ho pots dir velles... No fa falta que ho eliminis, que un ja te una edat... ;¬)***

    Arare i Ônix no us preocupeu si surt un monstre... serà com l'original, segur...
    Ara, això si, no em negareu que, malgrat el conjunt no val res... tinc uns ulls moníssims!!! XDDDDDDDDD!!

    Un petó ple de sol i dolçor per vosaltres dolces nines (i guardianes de l'harem... XDDD) ;¬)********

    ResponElimina
  5. jo també em guardo les teves mans, i puc acariciar-te, sentir-te, resseguir els camins ja dibuixats inventant fantasies damunt la teva pell...
    puc fer-te pessigolles al canell, suaument, i reposar la meva mà en el teu palmell...
    anit, després de tot això, en silenci, em vaig trobar amb un dit teu a la boca, o sigui que si ara te'n falta algun, ja saps on el tens...
    això et passa per deixar les teves mans en aquest harem... o aquest harem en les teves mans...
    bon dia, monstre de les mans

    ResponElimina
  6. Poden dir tantes coses unes mans...és una part del cos impressionant, com els ulls.
    Salutacions company i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Quina sèrie més maca que t'està quedant, apreciat barbollaire... Les mans sempre han estat quelcom en què sempre m'he fixat...

    ResponElimina
  8. iruna buuuuuuuuuuuuuuufffff!! I jo ara que dic? ÔÔ
    Segur que era dit de la meva ma? Això del harem... massa feina i jo ja estic gran...
    Em sembla que el traspassaré a algú més jove i que us faci content a totes.. XD!!!

    No em mereixo aquest afalacs que sóc del més normalet...
    Descansa aquest dies.
    Petonet ;¬)*

    ResponElimina
  9. Uribetty, musa Moltíssimes gràcies per venir i pels comentaris.

    Salut!

    ResponElimina
  10. serà collonera!!!! em llevo i el primer que faig es fer -li la visita ,mig clapada ... sento la musica llegeixo, entro en èxtasi ,els dits com botifarrons (els meus ) toco la v per la b ,se'm rega el cervell , ho veig ,em renyo , hi poso remei , penso ningú ho ha vist , i va ell !!
    txannnnnnn i ho diu XDDDDDD =:(
    sort que no no ha dit amb majúscules
    jajajjajaja t'estimo igual XDDDD

    ResponElimina
  11. Jo crec que les mans poden tocar la millor sinfonia mai inventada, perquè cada dia la podem reinventar i cada dia ens en podem meravellar!
    Bona cap de setmana, Barbollaire!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada