Xenacs (Endreces VII)
per aquesta tardor
en Primavera,
recullo les aromes
i murmuris
que et fan reviure.
Intentant reconèixer
les teves passes,
en aquesta terra
teva.
Imaginant-te
com un esperit del bosc,
entremaliat i lliure,
que dona color
al vent.
(per l’elur)
Comentaris
i això que m'has deixat sense paraules... però és que sóc xerrameca de mena i ha plogut i plourà... i demà (avui) si el temps acompanya em perdré per algún bosc...
i val més que ho deixi aquí...
Moltes gràcies de nou dolç Poeta.
Un petonet dolç, suau i emocionat (i una mica avergonyit) :***
m'alegra retrobar el teu somriure passejant entre boscos.
dolça manera d'encetar l'abril.
bona nit, barbollaire
I l'elur ha quedat bocabadada.
Preciós!
Gràcies per les teves paraules, nina. Petonets dolços, plujosos i amb totes les aromes del bosc... ;¬)****
iruna Nina!! La pluja és tant necessària... Ens fa tanta falta... fins i tot l'interior...
Un petó dolcet ;¬)***
Joana Gràcies! Però, perdona, no acabo d'entendre el perquè de la sorpresa...perquè he pujat a la Garrotxa?, Per la foto?...
Una abraçada
Ai com t'entenc... aquesta tarda me n'hi he anat al bosc i n'he tornat amarada de pluja... jo també ho necessitava
:****
I Xenachs no és un lloc molt conegut per gent forània. Tot i que no sé d'on ets... et faig urbanita... i poder m'equivoco.
Aleshores ens vam traslladar al Vallès on, al casar-me em vaig tornar a mudar a Sabadell.
Sempre m'ha agradat caminar per la muntanya, o continuar per camins quan s'acaba l'asfalt... ja sigui caminant, en cotxe o bici...
Si soc urbanita però menys... XDDDD
PEtonets dolços
LLavors si t'agrada la muntanya, la Garrotxa és una bona comarca per caminar i descobrir racons i raconets... Ja veig que ets urbanita, però menys...
Vaig posar " indrets vells" volia dir " bells".
Una abraçada!