dissabte, 31 de març de 2007

Xenacs (Endreces VII)







Caminant
per aquesta tardor

en Primavera,

recullo les aromes

i murmuris

que et fan reviure.


Intentant reconèixer

les teves passes,

en aquesta terra

teva.


Imaginant-te

com un esperit del bosc,

entremaliat i lliure,

que dona color

al vent.


(per l’elur)

8 comentaris:

elur ha dit...

perdonar? res a perdonar, tot el contrari... ais... ara no sé què dir... estic emocionada i agraïda. És un poema preciós Barbollaire, moltes gràcies per dedicar-me les teves paraules... jo, ara mateix no en tinc... i la foto, ostres... si és que en tenim de fagedes maques, molt més "naturals" que la d'en Jordà i que és un plaer perdre-s'hi... i em sembla sentir l'olor de les fulles humides i el trepig dels peus i el cant d'algun ocell atrevit... i el fregadís d'altres animalons entre les fulles i arbustos... i m'imagino un pit-roig saltant de branca en branca al ritme d'aquesta música deliciosa...
i això que m'has deixat sense paraules... però és que sóc xerrameca de mena i ha plogut i plourà... i demà (avui) si el temps acompanya em perdré per algún bosc...
i val més que ho deixi aquí...
Moltes gràcies de nou dolç Poeta.

Un petonet dolç, suau i emocionat (i una mica avergonyit) :***

iruna ha dit...

sí que és bonica aquesta tardor en primavera.
m'alegra retrobar el teu somriure passejant entre boscos.
dolça manera d'encetar l'abril.
bona nit, barbollaire

Joana ha dit...

A Les Preses ( La Garrotxa), un lloc preciós. Caram Barbollaire m'has sorprès...
I l'elur ha quedat bocabadada.
Preciós!

barbollaire ha dit...

elur Encara plou... Ara vinc de mullar-me... Ho necessitava... Em revifa... Respecte al poema i les fotos... E mva ser molt senzill pensar amb tu pasejant per aquelles fagedes... Imaginar-te asseguda, veient i escoltant els ocells... Si et vaig imaginar vestida d'esperit del bosc ja no t'ho diré... perquè es clar... uns van d'una forma, d'altres d'un altre i alguns... XDDDDDD!!! (eiii, no t'empipis, eh?)
Gràcies per les teves paraules, nina. Petonets dolços, plujosos i amb totes les aromes del bosc... ;¬)****

iruna Nina!! La pluja és tant necessària... Ens fa tanta falta... fins i tot l'interior...
Un petó dolcet ;¬)***

Joana Gràcies! Però, perdona, no acabo d'entendre el perquè de la sorpresa...perquè he pujat a la Garrotxa?, Per la foto?...
Una abraçada

elur ha dit...

jejejejejje no m'empipo no, ric!

Ai com t'entenc... aquesta tarda me n'hi he anat al bosc i n'he tornat amarada de pluja... jo també ho necessitava

:****

Joana ha dit...

Bé, la sorpresa és perquè jo sóc Garrotxina i aquests indrets tan vells els he recorregut tots.
I Xenachs no és un lloc molt conegut per gent forània. Tot i que no sé d'on ets... et faig urbanita... i poder m'equivoco.

barbollaire ha dit...

Joana Sóc nascut a la ex-vila de Gràcia i vaig viure a BCN fins els 14.
Aleshores ens vam traslladar al Vallès on, al casar-me em vaig tornar a mudar a Sabadell.

Sempre m'ha agradat caminar per la muntanya, o continuar per camins quan s'acaba l'asfalt... ja sigui caminant, en cotxe o bici...

Si soc urbanita però menys... XDDDD

PEtonets dolços

Joana ha dit...

Ui! Quants detalls...
LLavors si t'agrada la muntanya, la Garrotxa és una bona comarca per caminar i descobrir racons i raconets... Ja veig que ets urbanita, però menys...
Vaig posar " indrets vells" volia dir " bells".
Una abraçada!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape