Sinuositat





reclinat sobre l’escriptori intueixo
paraules que brollen de
l’ombra ambigua
dels dits sobre
el teclat

retenint
la sinuositat
d’un camí d’ambre
darrera el moviment
imperceptible de parpelles tancades.

esqueixos de pluja que
regalima coixí avall
mentre gronxa
espurnes que,
entremaliades,
brillen sota
el signe
del teu
sexe.

Comentaris

  1. Barbollaire12/3/07 0:21

    Vissi D’arte
    (Puccini – Maria Callas Tosca)
    Vissi d’arte, vissi d’amore,
    non feci mai male ad anima viva!
    Con man furtiva
    quante miserie conobbi aiutai.

    Sempre con fè sincera
    la mia preghiera
    ai santi tabernacoli salì.

    Sempre con fè sincera
    diedi fiori agl’altar.

    Nell’ora del dolore
    perchè, perchè, Signore,
    perchè me ne rimuneri così?

    Diedi gioielli della Madonna al manto,
    e diedi il canto agli astri, al ciel,
    che ne ridean più belli.

    Nell’ora del dolor
    perchè, perchè, Signor,
    ah, perchè me ne rimuneri così?

    ResponElimina
  2. onix12/3/07 4:29

    Bonica combinació les teves lletres i la Callas em tens aquí clavada
    sols `puc dir .... Gràcies !!;)****

    ResponElimina
  3. Montse12/3/07 8:24

    ohhhhhhhhhhhhh... ara copiaria a l'Onix i quedaria lleig!

    M'ha agradat. Molt.

    Petó dolcet per al dilluns´.

    ResponElimina
  4. Anònim12/3/07 8:26

    Ònix, Arare
    Què us puc dir...
    Us estimo..
    Petonet dolç ;¬)*

    ResponElimina
  5. Anònim12/3/07 8:32

    de bon matí ja despertes l'ambre, que de tanta gana es menja les lletres...
    sembles un joier, capaç de polir qualsevol pedra.
    obro els ulls i dec somiar o veure fantasmes, reconeixent una silueta amb la mateixa forma, però amb més detalls i perfums, fent-la més gran.
    perdona... potser només són al·lucinacions de dilluns amb ressaca de diumenge.
    avui, torrades. algú té mantequilla i melmelada? (és que no me'n queda!)
    bon dia, poeta

    ResponElimina
  6. Anònim12/3/07 8:39

    iruna se que vols dir... ho vaig veure ahir nit... i vaig pensar en el.liminar el meu...
    Potser vas pensar molt fort i em va arribar el sentiment ;¬|
    Gràcies per les torrades!!!!
    La mantega (mmmmmmmmmmhhhhh) i la melmelada (mmmmmmmhhhh) ja la poso jo.
    El café i la llet també (uix!)

    Bon dia nina! ;¬)*

    ResponElimina
  7. Anònim12/3/07 21:26

    Com sempre, un plaer llegir-lo, benvolgut Barbollaire. Sou com una illa de pau enmig de l'oceà

    ResponElimina
  8. Anònim12/3/07 22:04

    els sentiments
    no em deixen teclejar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada