Silenci als palmells








Quantes paraules son necessàries
per plorar la melangia
que van trobar
la nuesa dels nostres cossos?

L’importància del silenci
als palmells.

El crit del bes
destrenant-se,
amb dolcesa,
sobre les teves espatlles.

El desig de desitjar-nos
amb un somriure
a l’esguard.

Comentaris

  1. Tot esperant Ulisses
    (Ovidi Montllor Àlbum: 4-02-42)
    Ones que vénen.
    mar que s'allunya.
    Tot és ben prop. Tot és lluny.
    Plors que s’enceten.
    Riures que es moren.
    Quan creus que tens, tot s'esmuny!

    Verd el cel i fresc l'estiu.
    Jove el gran i cec l'altiu.
    Una taula fa de llit.
    Desescric tot el que he escrit!
    Un ocell baixa l'amor.
    Mils d'amor senten l'enyor.
    Un enyor se sent ferit.
    Desescric tot el que he escrit!

    TORNADA

    Plou de baix i ens mulla el cap.
    Juga i guanya qui menys sap.
    El cor no vol dir el pit.
    Desescric tot el que he escrit!
    La raó és un moble vell.
    Manar vol dir: Un martell!
    Amb el cap estabornit,
    desescric tot el que he escrit!

    TORNADA

    Cinc i cinc, mai no en fan deu.
    Una església et marca un preu.
    Un canó apunta amb el dit.
    Desescric tot el que he escrit!
    Plora, plora, no hi ha draps!
    Beu i canta i trenca els plats!
    L'estratègia es cou de nit.
    Desescric tot el que he escrit!

    TORNADA

    Què més puc cantar-vos ja?,
    si la festa no té pa!
    El meu cap és un neguit.
    Desescric tot el que he escrit!
    La tristesa guanya el cant.
    L'esperança és un infant.
    Llibertat: nom imparit.
    Desescric tot el que he escrit!

    Ones que vénen.
    mar que s'allunya.
    Tot és ben prop. Tot és lluny.
    Plors que s'enceten.
    Riure que es moren.
    Quan creus que tens, tot s'esmuny!

    ResponElimina
  2. El teu bloc és una meravella Poeta. M'agrada tan passar per aquí... i és que sempre, sempre hi trobo alguna cosa que em remou ben endins... i m'agrada.

    Moltes gràcies, per tot i sobretot per la companyia.

    Petons tendres com tu :*****

    Nanit Barbollaire, bonics somnis :*

    ResponElimina
  3. Bona nit dolç Barbollaire Gràcies per mantenir aquest oasi i alimentar el nostre esperit ;)*****

    ResponElimina
  4. (m'adhereixo al que diu l'Elur i l'Onix)

    ResponElimina
  5. un bes destrenat sobre les espatlles amb la teva dolcesa...?
    i en silenci, per damunt la pell...?
    bufff... ha de ser terrible

    ResponElimina
  6. M'adhereixo al que diuen Onix, elur i Pd40

    (sembla el concurs aquell de les paraules encadenades, hehehe)

    sooooooorry 8sempre trenco l'encant, però és que jo sóc jo)

    un petó destrenat, dolç amic.

    ResponElimina
  7. elur, ònix, Pd40, iruna, Arare
    Gràcies a vosaltres per venir.
    Per aquesta (alta) fidelitat.
    Per la vostra estimació.
    Per les vostres paraules.
    Per la vostra dolçor.
    Per ser com sou i compartir-ho.

    No em crec mereixedor de tant reconeixement per part vostre. M'afalaga... m'agrada l'escalfor que desprenen les vostres paraules i que m'acotxen i m'animen a seguir.

    Petons i abraçades dolces per tots vosaltres.

    ResponElimina
  8. quina foto més estranya! què és?

    ResponElimina
  9. No calia la torna d'Ovidi motllor, tot i que sempre es bonic recordar aquest gran xerraire cantaire. Amb les teves paraules ja quedava un post força més que correcte. Ui quina construcció més complicada. Que m'ha agradat, vaja.

    ResponElimina
  10. Les mans, diuen tantes coses només mirar-les...
    Barbollaire, i tant que seguiré passant per aquí! :D

    ResponElimina
  11. Un poema fet de silenci i nuesa i quanta profunditat!
    Bona nit amb un somnriure!

    ResponElimina
  12. Una abraçada dolça Poeta.

    Ets ben mereixedor d'aquestes paraules boniques i de més si les sabés trobar i/o escriure...

    :*** nanit i bonics somnis

    ResponElimina
  13. la foto és un port, no?

    ResponElimina
  14. L'importancia del silenci als palmells... que maco... deixant parlar al silenci, que si l'escoltes et diu tot allò que necessites.

    ResponElimina
  15. Bon dia Barbollaire,

    ahir, tot llegint-te, em va venir una imatge, i te l'he volgut dedicar.

    Espero que t'agradi :-)

    ResponElimina
  16. Hola! Un bloc realment interessant y bell.
    ;0)

    Robert

    ResponElimina
  17. Déric, williams Un embarcador. A Venecia

    manel Gràcies!!! És un orgull que t'agradi!!

    La Xica Gràcies... Sou a casa.. ;¬)*

    Joana Bon dia! Gràcies per venir! ;¬)*

    l'home de la musica ;¬)

    A mitjanit T'ho he dit a casa teva, però ho repeteixo aquí... Gràcies!!! És preciós... M'ha agradat tant!!!
    ;¬)

    Robert Vandenbego Benvingut a casa!! Posa't còmode i disposa del que hi ha... Gràcies per venir

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada