Presencia perduda






No puc recordar
l’aroma de les teves
mans al meu cos


L’oblit que desitjaves

m’acotxa fredament.


Silenci d’un joc de miratges.


Follet que buida butxaques i

descauteritza ferides,

mentre girem el cap

per sobre les espatlles.


Presencia perduda

com els somriures

promesos i
eterns.

Octubre a la pell.

Comentaris

  1. Something Is Calling You
    (Norah Jones Àlbum: First Sessions)

    don't tell them
    they'll only drink your tears
    don't do it
    not in a hundred years

    you know it
    you feel it
    I do too
    just listen
    something is calling you

    what difference
    do you think that it makes
    if you give
    or if its you who takes

    i know it
    i feel it
    you do too
    just listen
    you'll hear it calling you

    what difference
    do you think that it makes
    if you give
    or if its you who takes

    i know it
    i feel it
    you do too
    just listen
    you'll hear me calling you

    ResponElimina
  2. ummmmmmmm... em perdré les teves meravelloses paraules durant uns dies... per sort les trobaré totes aquí i en podré gaudir altra vegada.

    És d'una trsitesa exquisida... preciós.


    Un petó dolç amb aromes de núvols tímids... sembla que els hi costarà regalar-nos pluja...

    :****

    ResponElimina
  3. Hi ha coses que se'ns perden o les perdem o no ens adonem que les perdem, o se'ns escapen com aigua entre les mans...
    Que no set perdin els somnis!

    ResponElimina
  4. "descauteritza ferides"...
    l'únic vers on apareix una paraula que no em surt al diccionari, i, en canvi, el que millor comprenc.
    la resta em sonen a tardor de mes d'octubre que desconec, però ha passat l'hivern, com un follet que no buida butxaques sinó que les omple, foradant-les, i ara som a la primavera...
    avui, per sopar, ni primer ni segon plat... somni de postres!
    en vols?

    ResponElimina
  5. Potser avui no dius massa coses però he visualitzat tantes escenes en llegir-te ... saps que quan s'aconsegueix això.... es la màgia dels mes grans ;)****

    ResponElimina
  6. elur Tampoc et perdràs tantes coses... Vaig molt de c... amb la feina. Petó dolç, dolç.. ;¬)**

    Joana Farem el possible... Una abraçada!

    iruna Postres amb tu....!!! Mmmmmmmmmmmmmmmmh!!! Temptador!!! ;¬) Petonet dolç fetillera del Delta ;¬)**

    onix Gràcies dolça... Tu que em mires i em llegeixes amb bons ulls!!!! Petonets dolços. ;¬)**

    ResponElimina
  7. Com sempre, majestuos, i un gran gust musical! segueix així, nano!

    ResponElimina
  8. Massa enyorança i massa pèrdua llegeixo, amic! què et passa?

    ResponElimina
  9. l'home de la musica Gràcies company!

    SuNe_de_MiTjanit Ets a casa teva. Gracies per la visita!

    Arare Estres, cansament...No et preocupis nina... que ja passarà!!
    Gràcies dolça Mariana Un petonet ben dolç ;¬)***

    ResponElimina
  10. Ok, barbollaire, missatge rebut :D***

    ResponElimina
  11. Arg... m'ha donat molt la sensació de bufetada emocional (no puc recordar l'aroma de les teves mans al meu cos...). Serà perquè és una imatge ja experimentada?

    Cuidi's!

    ResponElimina
  12. Una ''presència perduda'' un sentiment molt trist, molt. Molt bo.
    Salutacions company!

    ResponElimina
  13. octubre a la pell? deixa passar el temps i veuràs néixer una altra primavera

    ResponElimina
  14. 27, 28, 29, 30, 31...
    a part d'octubres freds i de poesia, tot bé?
    cuida't molt

    ResponElimina
  15. musa Alguna cosa d'això hi ha. En aquestes dates em ve al cap... bé és irrellevant. Gràcies per la seva visita!

    Uribetty Company la vida també està feta d'això. Salut!

    manel Et donc paraula que cada vegada que et veig aquí, "se me pone gallina de piel". És un honor per mi la teva visita i els teus comentaris... Gràcies de tot cor.

    iruna Crec que tinc un xic més de temps per dedicar-me i dedicar-vos. Gràcies dolça fetillera del Delta. Intento cuidar-me.
    Un petonet dolç... ;¬)***

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada