Nou olor a pluja
De nou aquesta olor a pluja!
Penetrant pels narius
i perfumant-me
amb ressons
de herba humida
i riallera.
Que em revifa els dins
i adorm la paraula
intrusa a la meva pròpia
consciencia.
Refracció irregular
de pupil•les glaçades.
Com un bes oblidat
entre cartes perdudes
que mai van ser escrites.
Penetrant pels narius
i perfumant-me
amb ressons
de herba humida
i riallera.
Que em revifa els dins
i adorm la paraula
intrusa a la meva pròpia
consciencia.
Refracció irregular
de pupil•les glaçades.
Com un bes oblidat
entre cartes perdudes
que mai van ser escrites.
És d'aquells petits plaers de la vida que tanta calma em donen, l'olor i el soroll de la pluja...
ResponEliminaÉs que la pluja dóna aquell toc melàngic que... buffff...
ResponEliminasi pogués ploure i prou, amb aquesta música de fons...
ResponEliminaperò a fora aquí fa sol, mentre els esquimals criden i jo no sé on ficar-me, com la gossa de la foto en blanc i negre, grisa.
hi ha olors impregnants que es barregen, i ja no sé com respirar.
gràcies per endolcir l'amargor de la pluja. cuida't molt.
un petó
I a defora bufa es vent! Com diu en Tomeu.
ResponEliminaQuilvaparir, com bufa el condemnat!
potser és aquest temps qui ens fa pensar en llocs comuns; m'he sorprès pensant en aromes nostàlgics, fins i tot en somnis, i pensant en cartes passades. Millor pensar-hi en companyia
ResponEliminala Xica Gràcies per anar venint, nina. Espero que no t'hagis cregut allò que et va dir Ònix, que provoco addició!!! ;¬)
ResponEliminaUn petó dolç.
Alepsi Si, oi? Petonet dolç ;¬)*
iruna Gràcies a tu per ajudar-me a endolcir casa meva. Petonets dolços per tu i els esquimals. ;¬)**
MoNaLí El vent que s'ha d'endur tots els mals "rotllos" ;¬)
pentesilea Buff!! veure't a casa meva de nou és un honor!!! Gràcies per anar pasant!!! Petó. ;¬)*