Nostàlgicament blau






Quan els dies s’acumulen al cos,
i els temps esdevé música
enmig d’un batibull
d’idees esbojarrades
que no soc capaç
de transcriure
de forma coherent,
dibuixo el teu cos
amb la dolcesa
de les teves paraules.

Aleshores,
nostàlgicament blau,
remunto sentiments
laxament oferts
al desig.

Comentaris

  1. Montse18/3/07 20:20

    nostàlgicament blau... com el gat trist i blau (que em sembla que fou un error de traducció, però que era taaaaaaaaaaan bonic, aquell gat trist i blau)

    com sempre, barbollaire... com sempre... chapeau!

    una copeta de cava? (per animar-nos un xiquet)

    i un petó, per descomptat (ben dolç)

    ResponElimina
  2. Anònim18/3/07 20:24

    nina!!!!
    La teva visita ja m'ha alegrat el que queda de dia.
    Un petonet ben dolç Mariana
    ;¬)**

    ResponElimina
  3. Anònim18/3/07 21:08

    genial, senzillament.
    ...a més saps que el blau...

    estic i em sento nostàlgicament amb color de mar
    un petó de sal

    ResponElimina
  4. Anònim18/3/07 21:53

    Maco, com sempre. El Goran Bregovic va estar la setmana passada de concert a Mollerussa.

    ResponElimina
  5. Anònim18/3/07 23:26

    Aix, què bonic :)
    Sempre -malgrat tot- és un plaer deixar-se caure per casa vostra... I si sona en Bregovic (un concert fantàstic, aprofito per dir) encara millor!

    Saluts!

    ResponElimina
  6. Joana18/3/07 23:48

    Necessitava un poema abans d'anar al llit...
    Nostàlgic i relaxant pel que té de blau!
    Bona nit! I bona setmana! Poeta

    ResponElimina
  7. Anònim19/3/07 11:54

    Deliciós!
    Bon dilluns a tothom!

    ResponElimina
  8. neus19/3/07 23:51

    em sembla que avui... et deixaré petonets salats... no és bo reprimir les llàgrimes, oi?

    una abraçada i moltes gràcies per les teves paraules, les que ens deixes aquí i les que deixes a casa :****

    ResponElimina
  9. Anònim20/3/07 9:50

    Els teus poemes ja m'estan començant a crear addicció...son genials!
    Que passis un bon dilluns Barbollaire!

    ResponElimina
  10. neus20/3/07 9:50

    ummm... no et preocupis Barbollaire... un atac d'enyorança, de nostàlgia... una mica de tristesa... però ja passarà.
    Moltes gràcies!

    Petonets suaus i agraïts :*******

    ResponElimina
  11. Anònim20/3/07 19:48

    Benvolgut Barbollaire, com diu la Xica, els seus poemes, creen adicció...i reconforten després d'una galipàndria

    ResponElimina
  12. Anònim20/3/07 19:51

    està bé que portis al llit a la Joana amb un poema.

    ResponElimina
  13. Barbollaire21/3/07 0:16

    Anónimo Què puc dir-te que no sàpigues? un petonet dolç ;¬)**

    Pd40 Gràcies company!

    musa Moltíssimes gràcies!! un petó.

    Joana Ja veus que diu en manel més avall!!! M'ha fet pujar toooooooooooots els colors!!;¬) Bona nit un petó dolç ;¬)**

    MoNaLiTzA Una abraçada ben dolça!!

    elur Gràcies a tu, per venir, pels comentaris... Un petonet dolç, dolç. ;¬)***

    La Xica Gràcies per anar venint... Espero no decebre't. ;¬)

    L'Avi sou massa bo amb un aprenent com jo...

    manel tu, tu, tu... (ara semblava la transmediterrània) em vols buscar la ruina!!!! ;¬) Moltíssim,es gràcies per venir!

    ResponElimina
  14. Joana21/3/07 23:11

    Em conformo amb un poema... Barbollaire i Manel!
    Dolços somnis!

    ResponElimina
  15. Joana21/3/07 23:11

    Em conformo amb un poema... Barbollaire i Manel!
    Dolços somnis!

    ResponElimina
  16. Anònim22/3/07 17:37

    olé!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada