Foxtrot
melòdica de fraseig perfecte,
desperto a la realitat,
quasi blava,
de llengua entumida
i silencis obscens.
Amb la sensació
de llegir la vida
saltant pàgines...
Per cansament
o indisciplina...
I com en una utopia
discapacitada i buida,
arrossego les passes
per ballar,
amb la teva absència,
un foxtrot abstracte
en tempo de blues.
Bon dia a ritme de fox trot. Deixo cafè i croisants. M'encanta el poema, i la Suite for jazz de Shostakivich és una de les meves músiques preferides des de temps immemorials... un petó picantet.
ResponElimina