Ashes (by Edvard Munch)




Jo,
fosca cendra

empal•lidida

davant

el teu cos creador
de la
forma de les formes.

Encerclat per un foc

viu, rebel i mandrós

què,

com lava vigorosa

rellisca fins el malucs.


Llum encegadora

que esborra

qualsevol altre

paisatge
que no sigui
la teva força:

pell bruna,

cosset vermell,

vestit albí


I tota la tristor
al teu esguard.

Fantasmes
que no
he sigut capaç d’allunyar,
amb carícies ni besades,

mentre m’omplies del teu amor

rítmicament,

com en una dansa

de reminiscències orientals.


Amargura de la dolçor

fracassada.

Inici de la foscor

i l’adéu.

Comentaris

Anònim ha dit…
I Don’t Know
(Lyrics & Music: Achinoam Nini (Noa) )

Flower, colored bright
I am strong I can fight
But I don’t know.

Tower, brick and stone
Make my way on my own
But I don’t know

I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
the winds out there?
Hey, I don’t know.

Tell me it’ll never fade
And I’ll go forth unafraid
Because I don’t know.

Show me rain and flood
To cool the fire in my blood
Because I don’t know.

I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
The winds out there?
Hey, I don’t know.

Darkness, edge of night
You are here, I’m in flight
Now I know, now I know
Now I know
Anònim ha dit…
Ets un crack, barbollaire. Ja ho saps, oi? Genial!!
onixeta ha dit…
genial!!! es que ja no em queden paraules per expressar el que ens fas sentir ;)***********
neus ha dit…
aissssss... poca cosa s'hi pot dir... és preciós...


un petonet passat per aigua dolç Barbollaire, a la Garrotxa hi plou :***
Anònim ha dit…
barbollaire,
què bonic...!
ets un volcà en constant procés d'erupció i de repòs.
gràcies per ser-ho tot. el poema és poesia, però tu sí que saps allunyar fantasmes i regalar somriures i tendresa.
una abraçada
Montse ha dit…
buffffffffffffffffff
Anònim ha dit…
És un poema molt maco. M'encanta la tristesa que surt dels 4 darrers versos. Molt bé!! :¬)
Uribetty ha dit…
Contundent, ja saps que sóc de poques paraules, però hi ha poemes, que no en tinc per expressar la meva opinió.
Salutacions company!
Anònim ha dit…
És que ens toques la fibra a tots eh? ;) ets un gran poeta!!
Anònim ha dit…
La nostàlgia dels comiats tristos...

(El veí de dalt)
Anònim ha dit…
Molt tristos els versos, espero hi hagi un altre quadre que et faci retrobar la llum.
Anònim ha dit…
Pd40, onixeta, elur, iruna, Arare, millu, Uribetty, La Xica, Veí, Xot
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
Perdoneu que us contesti en "grup" i no un a un, però vaig molt de corcoll amb la feina
i he d'aprofitar els petits moments de relax...

Una abraçada a tots.