Ashes (by Edvard Munch)




Jo,
fosca cendra

empal•lidida

davant

el teu cos creador
de la
forma de les formes.

Encerclat per un foc

viu, rebel i mandrós

què,

com lava vigorosa

rellisca fins el malucs.


Llum encegadora

que esborra

qualsevol altre

paisatge
que no sigui
la teva força:

pell bruna,

cosset vermell,

vestit albí


I tota la tristor
al teu esguard.

Fantasmes
que no
he sigut capaç d’allunyar,
amb carícies ni besades,

mentre m’omplies del teu amor

rítmicament,

com en una dansa

de reminiscències orientals.


Amargura de la dolçor

fracassada.

Inici de la foscor

i l’adéu.

Comentaris

  1. I Don’t Know
    (Lyrics & Music: Achinoam Nini (Noa) )

    Flower, colored bright
    I am strong I can fight
    But I don’t know.

    Tower, brick and stone
    Make my way on my own
    But I don’t know

    I don’t know why, I don’t know how
    If I can fly, can I fly now?
    Are my wings strong enough to bear
    the winds out there?
    Hey, I don’t know.

    Tell me it’ll never fade
    And I’ll go forth unafraid
    Because I don’t know.

    Show me rain and flood
    To cool the fire in my blood
    Because I don’t know.

    I don’t know why, I don’t know how
    If I can fly, can I fly now?
    Are my wings strong enough to bear
    The winds out there?
    Hey, I don’t know.

    Darkness, edge of night
    You are here, I’m in flight
    Now I know, now I know
    Now I know

    ResponElimina
  2. Ets un crack, barbollaire. Ja ho saps, oi? Genial!!

    ResponElimina
  3. genial!!! es que ja no em queden paraules per expressar el que ens fas sentir ;)***********

    ResponElimina
  4. aissssss... poca cosa s'hi pot dir... és preciós...


    un petonet passat per aigua dolç Barbollaire, a la Garrotxa hi plou :***

    ResponElimina
  5. barbollaire,
    què bonic...!
    ets un volcà en constant procés d'erupció i de repòs.
    gràcies per ser-ho tot. el poema és poesia, però tu sí que saps allunyar fantasmes i regalar somriures i tendresa.
    una abraçada

    ResponElimina
  6. És un poema molt maco. M'encanta la tristesa que surt dels 4 darrers versos. Molt bé!! :¬)

    ResponElimina
  7. Contundent, ja saps que sóc de poques paraules, però hi ha poemes, que no en tinc per expressar la meva opinió.
    Salutacions company!

    ResponElimina
  8. És que ens toques la fibra a tots eh? ;) ets un gran poeta!!

    ResponElimina
  9. La nostàlgia dels comiats tristos...

    (El veí de dalt)

    ResponElimina
  10. Molt tristos els versos, espero hi hagi un altre quadre que et faci retrobar la llum.

    ResponElimina
  11. Pd40, onixeta, elur, iruna, Arare, millu, Uribetty, La Xica, Veí, Xot
    Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
    Perdoneu que us contesti en "grup" i no un a un, però vaig molt de corcoll amb la feina
    i he d'aprofitar els petits moments de relax...

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada