Ashes (by Edvard Munch)
Jo,
fosca cendra
empal•lidida
davant
el teu cos creador
de la forma de les formes.
Encerclat per un foc
viu, rebel i mandrós
què,
com lava vigorosa
rellisca fins el malucs.
Llum encegadora
que esborra
qualsevol altre
paisatge que no sigui
la teva força:
pell bruna,
cosset vermell,
vestit albí
I tota la tristor al teu esguard.
Fantasmes
que no he sigut capaç d’allunyar,
amb carícies ni besades,
mentre m’omplies del teu amor
rítmicament,
com en una dansa
de reminiscències orientals.
Amargura de la dolçor
fracassada.
Inici de la foscor
i l’adéu.
I Don’t Know
ResponElimina(Lyrics & Music: Achinoam Nini (Noa) )
Flower, colored bright
I am strong I can fight
But I don’t know.
Tower, brick and stone
Make my way on my own
But I don’t know
I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
the winds out there?
Hey, I don’t know.
Tell me it’ll never fade
And I’ll go forth unafraid
Because I don’t know.
Show me rain and flood
To cool the fire in my blood
Because I don’t know.
I don’t know why, I don’t know how
If I can fly, can I fly now?
Are my wings strong enough to bear
The winds out there?
Hey, I don’t know.
Darkness, edge of night
You are here, I’m in flight
Now I know, now I know
Now I know
Ets un crack, barbollaire. Ja ho saps, oi? Genial!!
ResponEliminagenial!!! es que ja no em queden paraules per expressar el que ens fas sentir ;)***********
ResponEliminaaissssss... poca cosa s'hi pot dir... és preciós...
ResponEliminaun petonet passat per aigua dolç Barbollaire, a la Garrotxa hi plou :***
barbollaire,
ResponEliminaquè bonic...!
ets un volcà en constant procés d'erupció i de repòs.
gràcies per ser-ho tot. el poema és poesia, però tu sí que saps allunyar fantasmes i regalar somriures i tendresa.
una abraçada
buffffffffffffffffff
ResponEliminaÉs un poema molt maco. M'encanta la tristesa que surt dels 4 darrers versos. Molt bé!! :¬)
ResponEliminaContundent, ja saps que sóc de poques paraules, però hi ha poemes, que no en tinc per expressar la meva opinió.
ResponEliminaSalutacions company!
És que ens toques la fibra a tots eh? ;) ets un gran poeta!!
ResponEliminaLa nostàlgia dels comiats tristos...
ResponElimina(El veí de dalt)
Molt tristos els versos, espero hi hagi un altre quadre que et faci retrobar la llum.
ResponEliminaPd40, onixeta, elur, iruna, Arare, millu, Uribetty, La Xica, Veí, Xot
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
Perdoneu que us contesti en "grup" i no un a un, però vaig molt de corcoll amb la feina
i he d'aprofitar els petits moments de relax...
Una abraçada a tots.