Teràpia





Colpeja la vida,
- que aixeca filada a filada,

i de vegades fora plomada i nivell -

fins sagnar els artells.

Obre forats
per on rellisca

un xic d’aire

nou.


La necessitat del

riure

com teràpia

per viure...

Comentaris

  1. Avec le temps
    (Léo Ferré Àlbum: La vie d'artiste)

    Avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    on oublie le visage et l'on oublie la voix
    le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
    chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien

    avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    l'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
    l'autre qu'on devinait au détour d'un regard
    entre les mots, entre les lignes et sous le fard
    d'un serment maquillé qui s'en va faire sa nuit
    avec le temps tout s'évanouit

    avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    mêm' les plus chouett's souv'nirs ça t'as un' de ces gueules
    à la gal'rie j'farfouille dans les rayons d'la mort
    le samedi soir quand la tendresse s'en va tout' seule

    avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    l'autre à qui l'on croyait pour un rhume, pour un rien
    l'autre à qui l'on donnait du vent et des bijoux
    pour qui l'on eût vendu son âme pour quelques sous
    devant quoi l'on s'traînait comme traînent les chiens
    avec le temps, va, tout va bien

    avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    on oublie les passions et l'on oublie les voix
    qui vous disaient tout bas les mots des pauvres gens
    ne rentre pas trop tard, surtout ne prends pas froid

    avec le temps...
    avec le temps, va, tout s'en va
    et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
    et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
    et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
    et l'on se sent floué par les années perdues- alors vraiment
    avec le temps on n'aime plus

    ResponElimina
  2. ''La necessitat de riure com a teràpia per viure...'' i quina raó tens Barbollaire! és curiós com riure ens pot ajudar en certes ocasions i, com dius, una teràpia - molt bona per cert - per viure.
    Salutacions company!

    ResponElimina
  3. ummmmmmm l'Avec le temps del Leo Ferré...

    Sense paraules Barbollaire, preciós com sempre. I és que qui no s'ha sentit alguna vegada així...


    va, tout s'en va...


    Un petó suau, poeta :*

    ResponElimina
  4. Per un moment creia que la terapia era donar-se cops de cap contra la paret

    ResponElimina
  5. jajaja, manel, quins acudits!

    Barbollaire... gairebé m'agraden més les senyores i senyors que s'abracen despullats que la paret, hehehehe!

    Saps? qel primer dia que vaig trepitjar l'escola Normal del magisteri em van dir una cosa que mai més no vaig oblidar:

    "El maestro que no sepa reir, no sabrá enseñar".

    No recordo si era d'Eugeni d'Ors o d'Ovide Decroly, però em va quedar ben gravat.

    Riure amb els nens per educar-los, riure amb la parella per estimar-se, riure amb els amics per ser feliços...

    uix, quin rollo t'estic fotent, company!

    Un somriure!

    ResponElimina
  6. Riure per tot, barbollaire. Per viure i per conviure. El bon humor obre moltes portes.

    ResponElimina
  7. amb una cançó així, ha de ser difícil riure o somriure...
    riure per no plorar de vegades serveix, però és una mica de trampa... millor plorar una estona, fins cansar-te'n, i llavors ja pots riure-te'n de tot, a lo ample.
    avui plovia mentre feia sol i he pogut veure l'arc de Sant Martí, que rima amb Valentí.
    va, somriu... però de veritat, eh!
    una sessió de pessigolles, barbollaire

    ResponElimina
  8. Uribetty Salut company!!


    elur Un petó ;¬)*

    manel També és una bona teràpia!!! I, de vegades, l'unica aplicable!!! ;¬)

    Arare Un somriure i un petó. ;¬)*

    Pd40 Tens raó, company... tens raó...

    iruna I plorar de tant riure? I riure al veure que plorem per una tonteria?. Somric... Gràcies per les pessigolles!!! ;¬)*

    ResponElimina
  9. mira, just avui he posat en pràctica el que recomana la iruna. De vegades plorar desconsoladament durant tot un matí et dóna una tranquil·litat que ni el vàlium. Ara, et quedes com si t'haguéssin donat una pallissa... i no parlem del rímmel.

    ResponElimina
  10. Williams, jo avui també tinc el dia "tontu" i ploraner... va bé, però a part del rimmel, quan s'acaba de plorar es fa una cara de gripau que tira d'esquena, tchts,tchts...

    i de vegades no hi ha teràpia que valgui...

    ResponElimina
  11. arare...jo no vaig tenir la sort d'enxampar algú tant sensat, ni a la normal ni a la UB...però fa ja 25 anys de provar d'acompanyar a joves en situació de risc i els riures i els somriures són els millors materials per oder arribar al vincle que és, en definitiva, el que ens permetrà -si podem- ensenyar alguna cosa...I malauradament avui, a les universitats, sovint preocupen més els continguts que les experiències.
    Completament d'acord, s'ha de procurar riure. Indispensable enriuure-se'n d'un mateix per poder riure amb els altres.
    barbollaire, estem d'acord, ok? Un petonet... Recuperat del tot?

    ResponElimina
  12. Gràcies Williams, Arare, Lluna anònima per pasar per casa...
    Les llàgrimes ens ajuden.
    Els riures i els somriues, potser, és de les coses que aprenem primer a perdre, a controlar, a reprimir, a assasinar...
    (ara si Iruna, aquesta vegada el penso deixar)

    Bona nit a totes, estimadíssimes nines: Pels ulls de mel, pel teu mar, per tants anys de paciència amb mi.

    Un petó dolç :-*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada