dilluns, 19 de febrer de 2007

Quotidianitats





He trobat tot el que creia
que no existia

al fons dels teus ulls.


M’has acaronat,

fent-me únic,

en un univers nou

creat per l’encanteri

del teu somriure

i la teva mirada.


Inventant quotidianitats
màgiques
de tot el que ens envolta.


El que ha estat però mai ha existit,

en la conjunció de fantasia i raó.

6 comentaris:

barbollaire ha dit...

Your Song
(Elton John -Bernie Taupin Àlbum: Elton John)

It's a little bit funny this feeling inside
I'm not one of those who can easily hide
I don't have much money but boy if I did
I'd buy a big house where we both could live

If I was a sculptor, but then again, no
Or a man who makes potions in a travelling show
I know it's not much but it's the best I can do
My gift is my song and this one's for you

And you can tell everybody this is your song
It may be quite simple but now that it's done
I hope you don't mind
I hope you don't mind that I put down in words
How wonderful life is while you're in the world

I sat on the roof and kicked off the moss
Well a few of the verses well they've got me quite cross
But the sun's been quite kind while I wrote this song
It's for people like you that keep it turned on

So excuse me forgetting but these things I do
You see I've forgotten if they're green or they're blue
Anyway the thing is what I really mean
Yours are the sweetest eyes I've ever seen

elur ha dit...

He trobat tot el que creia
que no existia
al fons dels teus ulls.


Crec que és una de les coses més boniques que es poden dir...

Petonets dolços de bona nit Barbollaire.

Jo avui, si no et fa res, me'n vaig a dormir amb les teves paraules fent-me companyia :**

Arare ha dit...

I una porra, elur! Me les enduc jo!!!!

;)

Barbollaire, no et preocupis, que no ens barallarem. Afortunadament, tu ja saps el que et vaig dir i en el teu cas s'acompleix amb escreix:

"el poeta escriu per ell... però el seu poema es fa universal"

I "pulutant", me'l quedo!

Petó dolç i picantó.

iruna ha dit...

no creure en res hi ha vegades que fa plorar...
inventem encanteris quotidians amb tres o quatre paraules...
i ens fa feliç que la màgia es faci realitat, que poguem trobar-la, encara que en el fons pensem que només existeix el que està.
bon dia, barbollaire
una abraçada i alguna fantasia
bon dia......!

barbollaire ha dit...

elur, Arare Senyores, si us plau, senyores…!!! ;¬)
Feu el que vulgueu amb les meves paraules... L’afalac me’l feu vosaltres venint i dient-me aquestes coses tant dolces...
Petonets dolços... ;¬)*****

iruna Els encanteris diaris… Els que ens fan respirar cada dia… Son els més complicats… D’aquest tu en saps molt..
Jo sols se parlar de coses sense importància. De somnis dintre de somnis per ser somniats... Pura rauxa...
Cuida’t molt. Petons dolços... ;¬)****

iruna ha dit...

no m'ho diguis més això, no t'ho diguis més tampoc... que tu ets important: has d'importar-te, i cuidar de tu com a mínim dos terceres parts de com ens cuides a nosaltres.
la música d'avui entra de meravella i és agradable pensar que estàs descansant.
un petó, barbollaire

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape