Pluja de febrer
I he sortit a caminar
per carrers estrets,
solitaris, llunyans.
Observant
com la gent s’amaga
sota paraigües grisos.
Permetent que la pluja
xopi el meus cabells.
Encaparrat en trobar
metàfores impactants
quan sols vull dir-te què:
Et vull,
et desitjo,
et necessito,
t’estimo.
Susanna
ResponElimina(Leonard Cohen / (adapt. Josep Maria Andreu) – Toti Soler Àlbum: Cançons)
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
Per fi un dia de pluja com calia. Han passat de ser dies grisos a ser motiu d'alegria, qui ens ho havia de dir.
ResponEliminaPlou, i cada gota ens porta un tros de Mon que no hem assaborit mai, d'allà on l'aigua trepitjada o a on l'anima d'algú es reflexava ara fa comunio amb els nostres cabells...
ResponEliminauna delícia... les teves paraules, la música i la pluja sense paraigües... a mi també em va acaronar :)
ResponEliminaPetonet suau amb olor de pluja.
Ei, xiquet, caram, caram, quina gran idea això de llegir els teus propis poemes! M'ha agradat molt. :-)
ResponEliminaMmmmmm jo també he passejat per la Girona grisa i plujosa. Quin goig!
ResponEliminaI la Susanna d'en Cohen! M'ha dut a uns anys on era vindicativa, inconformista i moltes coses més.
M'ha agradat molttttt!!!
que passis un bon diumenge!
Pd40La necessitat... Le necessitat d'aigua, d'humitat que baixi els nivells d'electricitat estàtica que ens fa anar a tots tant atabalats. ;¬)
ResponEliminal'home de la musica Company, les teves paraules son poesia pura... chapeau! ;¬)
elurL'olor del bosc humit...aquella olor penetrant, vivificadora, unica... Petonets dolços, nina. ;¬)**
Charleeze Gràcies xiqueta!!! I això que tinc una veu força lletja! I més ara que no acabo de fer net amb el refredat!
Un petonet! ;¬)**
Joana Vas creuar el pont d'Eiifel? Vas passejar pel Call? Quina enveja, quina enveja!! Un petó. :¬)*
Arare Això vol dir que no t'agrada? Que no saps que dir-me? Que...?
ResponEliminaUn petó dolç, nina :¬)*
Volia dir que et dedicava un somriure.
ResponEliminaVolia dir que ja no tinc paraules per dir-te el que sento quan et llegeixo, perquè sembla que et faci la pilota i jo no sóc gens donada a fer-la.
Volia dir que la cançó és una de les més boniques del món, volia dir moltes coses, però només era un somriure.
:D