Paraula
cada dia,
escriure ni que sigui un vers,
una línia,
una paraula.
Ni que sigui petita i inventada.
Per fer-me memòria
que soc viu.
I que visc.
I que he viscut
al llarg de totes les hores
d’aquest dia
fins el moment de plasmar-la.
Bé en paper.
Bé amb tinta binaria.
Si hi ha que no faig servir,
o que no se com adobar-les,
les fico en un sarró,
per si mai les necessitava.
Llànties al camí què,
potser algun cop,
em porti a un lloc on dir casa.
Je ne sais pas dire
ResponElimina(Paroles et Musique: Barbara Àlbum: Barbara chante Barbara)
Je ne sais pas dire "Je t'aime.".
Je ne sais pas, je ne sais pas.
Je ne peux pas dire "Je t'aime.".
Je ne peux pas, je ne peux pas.
Je l'ai dit tant de fois pour rire.
On ne rit pas de ces mots-là.
Aujourd'hui que je veux le dire,
Je n'ose pas, je n'ose pas.
Alors, j'ai fait cette musique
Qui mieux que moi te le dira.
Pour une larme, pour un sourire
Qui pourraient venir de toi,
Je ferais le mieux et le pire
Mais je ferais n'importe quoi.
Pourtant le jour et la nuit même,
Quand j'ai le mal d'amour pour toi,
Là, simplement dire "Je t'aime."
Je n'ose pas, je n'ose pas,
Alors, écoute ma musique
Qui mieux que moi te le dira.
Je sais ta bouche sur ma bouche.
Je sais tes yeux, ton rire, ta voix.
Je sais le feu quand tu me touches
Et je sais le bruit de ton pas.
Je saurais, sur moi, dévêtue,
Entre mille, quelle est ta main nue,
Mais simplement dire "Je t'aime.",
Je ne sais pas, je ne sais pas.
C'est trop bête, je vais le dire.
C'est rien, ces deux mots-là
Mais j'ai peur de te voir sourire.
Surtout, ne me regarde pas.
Tiens, au piano, je vais le dire,
Amoureuse du bout des doigts.
Au piano, je pourrais le dire.
Ecoute-moi, regarde-moi.
Je ne peux pas,
Je ne sais pas,
Je n'ose pas.
Je t'aime, je t'aime, je t'aime...
Envejo la teva lletra, hauries de veure la meva...és un pet, algún dia prendré una fotografia i la col·locaré amb el poema ( com has fet ). Sobre el poema, les paraules sobren veritat? Això d'escriure uns versos ho fem gairabé tots, en el meu cas no per recordar-me que visc, sinò per la necessitat d'esciure i sentir-me jo.
ResponEliminaSalutacions!
M'ha agradat molt la forma tinta binària, ben trobat! :)
ResponEliminachapeau!
ResponEliminaArare, nena... quina cara qe feies ahiiiiir...
Uribetty Res home... Molts anys de quadernets de cal.ligrafia!! Per què tens necessitat d'escriure? Que t'has d'explicar o vols explicar-nos? Si ho escrius, en algun moment o altre o rellegiràs i, aleshores, recordaràs que vius i què has viscut.
ResponEliminaNo et preocupis, això ho fa l'edat... ;¬)
Salut company!
Pd40 Gràcies company! Ets un fan incondicional tu també!!! Moltíssimes, moltíssimes gràcies! Una abraçada!
williams Ulls de mel on vas tant d'hora??? A l'entrada he deixat tres paquets industrials de mocadors... Agafeu sempre que necessiteu...(Coi!! que ja se que soc lleig, però penso que tampoc hi ha per tant....!!! X¬D )
Petonets dolços;¬)**
Haig de dir que m'he enamorat de la teva lletra.
ResponEliminaM'ha encantat poder llegir un fragment del poema així, amb la teva cal·ligrafia, li dóna encara més caliu i sentiment.
El poema preciós, no podia ser d'altra manera. També m'ha agradat molt la metàfora "tinta binària".
Un petó dolç de bon dia, poeta :*
Ostres, elur, quina vista que tens! jo no veig reeeeeees, només encerto a veure la paraula VISC (Arare miope, més que miope)
ResponEliminaWilliams, amb els meus ulls inflats de granota ploranera et dic que et trobo a faltar i que a veure si tornes aviat.
Estimat Corto Maltés, jo t'estimo en sistema binari i fins i tot en sistema decimal.Que lo sepas. Continua escrivint i recordant-nos que estàs viu (modelo certificat de vivència de La Caixa) perquè totes estem enamorades de tu. Bé, bé, bé, diguem que del que ens hem enamorat és de les teves paraules, així queda més políticament correcte.
La teva Mariana "que lo es".
(Si, si, ja ho sé, sóc pallassa, pero el que dic és veritat)
elur gràcies!!! I això que a mi no m'agrada...
ResponEliminaUn petonet dolç i tendre ;¬)*
Mariana dolça nina, estimada amiga... Saps que si fas un click damunt les imatges es veuen més grans?
ResponEliminaGràcies, gràcies per les teves paraules...
Un petonet dolç, dolç, dolç i una abraçada... ;¬)***
arggggggggg, que burra, no se m'havia acudit!
ResponEliminaCom és que tens aquest llamp de taula tan net? a mi ja no m'hi cap ni el quadern, quan vull escriure "a mà" he de fer neteja i arraconar l'ordinador... o me'n vaig a la taula del capità, que és el més còmode!
Ara si, ja ho he vist. Ulleres i fer la foto més gran (ambdues coses)
Me'n vaig a Tossa (x feineta) vols venir?
:P
tens una lletra preciosa!!!!
ResponEliminaquina enveja !!(sana eh)
has pasat el test grafològic
amb nota ;)******
Arare, Ònix Mmmmmmmhhh! Si tant us agrada la meva lletra... potser a partir d'ara escrigui a mà i faci una "scanejada" de la pàgina i ho penji... XD!
ResponEliminaNo se, es una idea que no em desagrada...
Ja em direu que en penseu.
Moltes gràcies, nines, petons dolços i intens com les maduixes boscanes.
;¬)********