Passa al contingut principal
Paper Manila
Recupero mans
de paper Manila
per crear imatges
amb sutges de colors.
Mentrestant ens malbaratem,
insomnes,
esperant l’arribada
de somnis com brolladors
d’esperances.
Textures del vent.
Tal vegada hi hauria prou
en trobar-te,
nua,
sota llençols lleus
com ombres de salzes.
He Never Sleeps
ResponElimina(Take 6 Àlbum: doo be doo wop bop!)
He never sleeps, He never slumbers
He watches me both night and day
(Day and night/ night and day)
HE never sleeps, he never slumbers
The reason I know – He told me so
I don’t have to worry, my soul’s in His care
I don’t have to worry, He’ll always be there
I know that He’s watching wherever I go
I know that He’s watching, He told me so
_________________________________
PS. goear aturat... Perdoneu les molesties
El paper manila, quins records... encra n'hi ha, suposo, de paper manila, només que no sé qui el deu fer servir... jo en compro de color blanc per embolicar la roba cada temporada abans de guardar-la...
ResponElimina(Arare maruja-barro mi jaulita, la lara laritaaaaaaaaaa)
UN big (i pink) petó
per què no puc escriure com arare?
ResponEliminaargggggggggggg
ARARE
I també ho compraves a "mans". Jo recordo, de petit, la mare m'enviava a una papereria del carrer Nàpols / Roselló a comprar "una mà" de paper manila... I em donaven,ara no recordo quantes fulles, que crec recordar, feiem servir, entre d'altres coses per embolicar els entrepans...(No s'havia inventat encara el paper d'alumini...)
ResponEliminaAiiiiixxx! És que ja tinc una edat...
Un petó Arare ;¬)********
Nàpols/Rosselló!!! Remember...Recordo el lloc.
ResponElimina...després va ser el meu barri bastants anys, ben a la voreta quan tu ja no eres a ciutat...
és un territori barceloní que sempre tindrà un feeling especial...
petons bonic
Anónimo o Lluna dins un cove Sempre ha semblat que juguessim, un xic, al gat i la rata, oi? Petons, dolços i petits ;¬)***
ResponElimina