dilluns, 5 de febrer de 2007

Omplir-me de tu





Omplir-me de tu.

El llavi dolç com gerds vermells.

Somnis recaptats

com les aromes de gessamí

a les tanques.


I tot el desig

de tu,

amb tu,

per tu...


Il•luminant els nostres cossos nuus.

11 comentaris:

barbollaire ha dit...

Undress Me Now
(Morcheeba Àlbum: Charango)

Using your mind
Imagine our skin
Joined at the hip
Joined from within
By using your eyes
Youre freezing my frame
Watching our clothes burst into flames

(undress me now, you know how)
Using your eyes now
(undress me now, you know how)

Using your mind
Using your mind

So give me a light
Or give me a drink
Just give me a reason
To feel what I think

(undress me now, you know how)
Using your eyes now
(undress me now, you know how)
Using your mind

(undress me now, you know how)
Using your eyes now
(undress me now, you know how)
Using your mind
Losing my mind

(undress me now, you know how)
Using your eyes now
(undress me now, you know how)
You know how, you know how
You know how, you know how
______________________________
PS. Gràcies a tots pels vostres bons desitjos...
Encara vaig un xic "zombie"...
Però no volia deixar més dies una Idea Negra.
Espero anar agafant el ritme poc a poc

gemminola ha dit...

És realment bonic, de debó!

Arare ha dit...

Mira, company, m'encanten els teus poemes (així en general) però em permetràs que et digui que en aquest m'hi sobren els "de tu, amb tu, per tu", que em sonen a "per ell, amb ell i en ell" (em sona molt missaire, tot plegat)

Ho sento, dir-te que m'encanta, aquest cop, seria fer-te la pilota.

Jo, en aquest poema, canviaria l'estructura, però és evident que el poema és teu i com a tal te'l respecto, i més, sé que a totes les altres persones que el llegeixin, els encantarà.

Però jo m'he arriscat a dir-t'ho.

Alea jacta est.

Un petó semisec ;)*

iruna ha dit...

carai... veig que tant a la literatura com a la vida, la crítica de vegades pot sonar crua. els artistes han d'aprendre a conviure amb això, i suposo que qualsevol persona també.
diuen que de tot s'aprèn, i ja va bé quan les "crítiques" procuren ser constructives dient "això em sobra... això no ho faria així..."
la crítica condiciona, i podem refer, canviar o eliminar un poema, un quadre, un relat, una cançó... fins i tot podem intentar canviar un sentiment, encara que no sempre ho aconseguirem.
jo no sé tant dir les coses que no m'agraden. sempre tendeixo més a dir les que sí m'agraden (a no ser que alguna cosa no m'agradi gens), potser perquè sóc massa susceptible i em sap greu que l'altre pugui sentir-se dolgut, però reconec que m'agrada que la gent sigui sincera i digui el que pensa sense embuts (encara que al primer moment em faci mal).
ni la grip ni la febre et salva de res, barbollaire. "no volies ser poeta? ¡pues apechuga!"
m'alegro que ja no es vegi la "idea negra".
una abraçada

Anònim ha dit...

arare...t'he de dir que estic del tot d'acord amb tu...però és consequüència de les febres "altes" que donen resultats no sempre plaents...je, je...
La imatge poètica, però, de ..."les aromes del gessamí a les tanques" és fantàstica!!!


un petó barbollaire...
no m'acostumo al nom...

onix ha dit...

jo venia a veure si estàs una mica millor dic una mica perquè això dura eh però una mica de repòs va be ;)*******

barbollaire ha dit...

Buf! M'agrada la critica...
Perque no soc poeta ni he pretés mai ser-ho. Em falta coneixement, domini del llenguatge, ofici...
Igual que alguns de vosaltres expliqueu les vostres sesacions/emocions en prosa i blocs generalistes, jo intento fer-ho d'un altre manera.
Com per no despullar-me del tot davant vostre...
Per tant, vull que sabeu que us estic agraït de tot cor pels comentaris, siguin del color que siguin... Que gràcies a això intentaré apendre i millorar un xic més.
I què, un cop rellegit, he de donar la raó a Arare, però, que el deixo així... Les cagades, son les cagades i s'han d'assumir. I no he donat l'emfasi allà on volai i de la manera que volia...

Em vaig a fer un suc de taronja, en voleu?
Moltíssimes gràcies.
Petonets i abraçades dolces :¬)*

L'Avi ha dit...

Benvolgut Barbollaire, sempre he pensat que posar-se davant d'un full en blanc (en aquest cas la pantalla de l'ordinador) té molt de mérit...

Joana ha dit...

la cançó, preciosa.Del vers em quedo amb " omplir-me de tu..." ho diu tot.
Ja estàs millor?
:)

Tals ha dit...

Doncs a mi m'ha encantat, no se què, però té alguna cosa encissadora, potser el tema, el ritme, la melodia... és preciós, sobretot la primera frase i la última! Petonets maco!!

barbollaire ha dit...

L'Avi I vos parleu amb coneixement de causa... Moltíssimes gràcies per les vostre paraules

Joana em vaig recuperant. Moltes gràcies :¬)

Tals Gràcies nina. Petonets ;¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape