Jo






Aixoplugat en les paraules d’altri
em desplaço en tartana

electrònica.

Amb cossis i baguls

plens d’andròmines

petulantment

inútils

que regalo a mans plenes.


Imatge difusament insegura.


Passant de puntetes

per oblidar els records

que fugen amb el temps.


Obtenint la redempció

de la vostra mirada

i els vostres mots.

Comentaris

  1. Quand les cons sont braves
    (Georges Brassens Àlbum: Dernières chansons de Brassens)

    Sans être tout à fait un imbécile fini,
    Je n'ai rien du penseur, du phénix, du génie.
    Mais je n' suis pas le mauvais bougre et j'ai bon cœur,
    Et ça compense à la rigueur.

    {Refrain:}
    Quand les cons sont braves
    Comme moi,
    Comme toi,
    Comme nous,
    Comme vous,
    Ce n'est pas très grave.
    Qu'ils commettant,
    Se permettent
    Des bêtises,
    Des sottises,
    Qu'ils déraisonnent,
    Ils n'emmerdent personne.
    Par malheur sur terre
    Les trois quarts
    Des tocards
    Sont des gens
    Très méchants,
    Des crétins sectaires.
    Ils s'agitent,
    Ils s'excitent,
    Ils s'emploient,
    Ils déploient
    Leur zèle à la ronde,
    Ils emmerdent tout l' monde.

    Si le sieur X était un lampiste ordinaire,
    Il vivrait sans histoir's avec ses congénères.
    Mais hélas ! il est chef de parti, l'animal :
    Quand il débloque, ça fait mal !

    {Refrain}

    Si le sieur Z était un jobastre sans grade,
    Il laisserait en paix ses pauvres camarades.
    Mais il est général, va-t-en-guerr', matamore.
    Dès qu'il s'en mêle, on compt' les morts.

    {Refrain}

    Mon Dieu, pardonnez-moi si mon propos vous fâche
    En mettant les connards dedans des peaux de vaches,
    En mélangeant les genr's, vous avez fait d' la terre
    Ce qu'elle est : une pétaudière !

    {Refrain}

    ResponElimina
  2. Sí has quedat borrós... sí....

    Bona selecció de música.. (gran mescla: peter gabriel, els pets, callas, mozart, eric clapton...) i de lectura!!!

    Per suposat, gran escrit, el que has fet, però això no és notícia....

    ResponElimina
  3. sincerament la grip et senta d'allò mes be clar què potser tens una sobre dosi de calcium et veig blanquinós ;)
    (Alepsi t'has deixat al gran Aute)
    bisous avec de braves conneries mon p'tit choux

    ResponElimina
  4. Alepsi, ònix Gràcies!! Respecte a la música, han sigut agafats un xic a l'atzar fins construir una mica el "marc"... posiblement no representin ni el 10% de la música (CD, K7's, LP's, singles) que tinc...Per exemple de BSO's no he posat cap, em sembla!

    En fí, tonteries a part... Gràcies per venir i pel comentari.
    Petonets dolços :¬)*

    ResponElimina
  5. "andròmines petulantment inútils"???
    ara m'he perdut... a veure, el títol és "jo"?? en català vol dir "tu", però això segur que no ho dius per tu, perquè no té res a veure amb el barbollaire.
    hauré de tornar a buscar "jo" al diccionari... (potser vol dir "antípoda")
    una abraçada, regalador amb mans plenes

    ResponElimina
  6. jo com que no m'hi veig de cap ull, ni amb les ulleres, ja tornaré demà al matí... estic caòtica i una mica espesseta. M'hauràs passat la grip, mal bitxo?

    :P

    bona nit, estimat Corto Maltés!

    ResponElimina
  7. iruna "Jo" sóc jo. (si,si, igual que els Bravos cantaven Black is Black). I si, parlo de mi... Digue'm narcisista o cregut o...

    Una abraçada nina... :¬)*

    Arare No voldria pas!!! Descansa, descansa que acostumes ha anar massa atrafegada. Bon dia estimadíssima Mariana... :¬)***
    Per cert, aprofito aquest dies de baixa per veure't, cada migdia, al K3!!! XDXDXDXD!!!

    ResponElimina
  8. Barbollaire, et vaig visitant cada dos per tres, i certament el teu bloc és ben interessant, molt ben construït. Enhorabona.

    Salut!

    ResponElimina
  9. Bon dia per la matina, barbollaire,

    Per a la nostra autoestima necessitem aeixoplugar-nos en les paraules - i en els gests- dels altres, ens desplacem en la tartana que ens desplacem... el que és meravellós és el regal de la comunicació (ondia, ara semblo el Sebastià Serrano) però no em diguis que no és una meravella, el regal que suposa la possibilitat de connectar-nos!
    No t'ho pensis, els records es difuminen, però malauradament o per sort, del tot del tot no marxen mai!

    La meva mirada la tens diàriament, dolç barbollaire,ho saps. I jo no seria ningú per redimir-te, sinó per demanar-te'n més!

    Ets la poesia que es passeja per la nostra ment i a qui no sabem donar llibertat (però tu ho fas per nosaltres)

    Per tot això, gràcies una vegada més.

    Que tinguis el millor dijous de tota la setmana! :D**********

    ResponElimina
  10. Arare punyetera...!!!
    Amb un comentari així com vols que no sigui el millor dijous (ja?) de tota la setmana...
    Gràcies nina!
    Un petonet dolç, dolç... ;¬)*******

    (ja et trobes més recuperada?)

    ResponElimina
  11. Benvolgut Barbollaire, com portem això de la grip?... Si necessiteu qualsevol cosa ja sabeu un crit i tota la familia blocaire a fer-li bafos d'eucalipto... (Que diuen que van molt bé). Cuidi's

    ResponElimina
  12. M'ha agrada't veure Talking Heads :)
    Cuida't!!

    ResponElimina
  13. Com sempre..., aquí s'hi està com a la Glòria divina (quina sort que té la punyetera!) :))

    Tan sols fer un petiiiiiiiiiiiiiiiiit incís: lo de les andròmines petulantment inútils que regales a mans plenes naturalment és des del teu punt de vista, amb el que discrepo totalment. Jo crec que les teves andròmines a part de que no son gens petulants ja que molts cops fins i tot vessen d'humilitat, sovint no només ens poden resultar útils, sinó que també necessàries per omplir cada dia una mica més la nostra capseta de vides. Segurament no m'explico massa bé..., això ja em passa, però oi que se'm veu l'intenció? ;)

    Vaig a ca la Iruneta ;) Bon dijous a tothom!

    ResponElimina
  14. Passa de puntetes, si vols... Jo et seguiré escoltant i llegint i sobre tot no et desdibuixis.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Tot el que et pugues dir quedaria ja curt davant tots aquests comentaris. Segueixes essent una gran espurna, encara que a voltes et sentis "borrós".

    Un petonàs ,-)

    ResponElimina
  16. Avi Moltíssimes gràcies. sembla que ja estic recuperat... Demà aniré a demanar l'alta i dilluns... Sant Tornemi..

    Pd40 Company... és que el que som Pd50 portem molta "guerra" a sobre i molta música a les espatlles. Gràcies!! Ja procuro fer-ho ;¬)

    MoNaLiTzA De debó... És que no hi ha forma que cap comentari teu no em faci posar-me vermell? Moltes gràcies. Una abraçada :¬)

    Joana Una abraçada dolça per tu també. Gràcies! :¬)**

    JANA Un petonàs dolç per tu. Gràcies per les teves paraules. :¬)**

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada