Passa al contingut principal
Dansa
Extreu de la dansa,
bella i salvatge,
de les partícules de pols ,
la subversió tangible
de l’anihilament dels somnis.
I es aleshores quan estén
les mans per escalfar-se
sota una llum
fredament somorta.
Nauta inexpressiu
de solituds xacroses..
Last Night I Dreamt That Somebody Loved Me
ResponElimina(The Smiths Àlbum: ...Best II)
Last night I dreamt
That somebody loved me
No hope, but no harm
Just another false alarm
Last night I felt
real arms around me
No hope, no harm
Just another false alarm
So, tell me how long
Before the last one ?
And tell me how long
Before the right one ?
The story is old - I KNOW
But it goes on
The story is old - I KNOW
But it goes on
Oh, GOES ON
And on
Oh, goes on
And on
si fossis el cantant, et diria que el teu somni és realitat, i no en passat, en present.
ResponEliminade vegades no en tenim prou amb les coses tal com són, però hi són.
en els teus últims poemes (potser en els altres també passava i no ho veia tant), hi ha una cosa que em fa donar voltes i voltes llegint: la confusió o mescla o convivència de sentiments entre "personatges"... podries estar parlant d'una sola persona, o de dues..., i cadascuna podria tenir dintre seu cada vers... el mateix "nauta inexpressiu de solituds xacroses", extreu de la dansa la subversió tangible; qui del llit estant observa, és també qui guarda la clau; i en el cas que siguin persones diferents, també l'altre "personatge" pot sentir-ho tot a la vegada.
segurament la poesia ja ho té això, però ja saps que vaig descobrint-la llegint-te. abans, un poema, o m'agradava o no, però amb la teva poesia vaig anar a buscar el diccionari i ara remento amb la cullera per assaborir les teves receptes. (i dius que no ets un poeta?!) bona nit, barbollaire
(rementar? volia dir remeno, però suposo que també remento d'alguna manera...)
ResponEliminaun petó (de menta)
Quan he vist el títol i la imatge no lligava. Llegint el poema ja ho he entès... Maco, com és habitual. No sé com ho fas, felicitats!!
ResponEliminaPerò la llum li transmet, al mateix temps, un sentiment d'esperança.
ResponEliminaLa llum és guaridora!
ResponElimina... i cara, tondo rotondo, i cara :)
ResponEliminaPasso per aquí tots els dies, i per casa de l'Arare i per ca la Iruna, però no sempre tinc ganes d'escriure, ja em perdonaràs el botifarró d'aquí dalt, dear barboiler :) només he volgut deixar un petit senyal ;)
...i jo diccionari en mà!
ResponEliminaUn petó de llum. ,-)
Tal vegada els somnis són com les partícules de pols, dansant. Vénen i van . La llum les fa visibles i els somnis són en la foscor... tot i que també podem somniar desperts.
ResponEliminaM'ha encantat!
iruna Bona nit dolça nina... Millora't. Descansa. Petonet dolç ;¬)*
ResponEliminaPd40 Company.. El que pasa és que ets un incondicional.. ;¬) Gràcies
Arare COm les teves paraules, sempre. ;¬)*
Tondo Rotondo Gràcies per venir a casa!
MoNaLiTzA Gràcies per venir, i quedar-te una estona... Entenc perfectament que no tots els dies tenim les ganes o l'esma de parlar... Una abraçada. ;¬)
JANA, Joana Un petó dolç i lluminós per vosaltres també, nines. Gràcies! :¬)*****
Estranya imatge, molt suggerent.
ResponEliminajúlia Bon dia i benvinguda a casa... Crec que no haviem coincidit abans.
ResponEliminaDisposa al teu gust.
Gràcies per pasar.
hola,
ResponEliminavinc del psicoanalista... només volia saludar abans d'anar al psiquiatra.
:p
petooooons
(i gràcies per les visites!!)
a BCN feien una exposició de Hammershoi, un pintor que pinta la llum. Hi ha un quadre que es titula la dansa de la pols i és preciós. Busca'l al Google images.
ResponEliminaPreciós Barbollaire :*
ResponEliminayujuuuuuuuu, que hi ha algú????
ResponEliminaAnónimo Ara no m'atabalaràs amb triples personalitats, oi??
ResponEliminaPerquè si em parles de psicoanalista i psiquiatra sols puc pensar que ets:
williams Gràcies per la recomanació sirena dels ulls de mel!
Un petonet dolç, dolç...!
elur gràcies nina... Em feu envermellir. PEtónet ;¬)*
Arare Jo... Però, segurament si busques trobaràs algú més...
Un petonet dolç ;¬)**