Endreces (V)





En les teves paraules

la dolcesa multicolor

d’un sentiment transparent.


Llepolies encisadores,

de sensacions profundes,

emmagatzemades

en el càlid rebost del teu cor.


Carícia embriagadora ,

esguard d’ulls de mel,

sota el cel més

estelat d’estiu.
__________________________________
Per williams la dels ulls del mel. Un petó dolç i petit.

Comentaris

  1. Lueur d'été
    (Les Petits Chanteurs de Saint-Marc. Àlbum: BSO Les Choristes)

    Lueur d'été
    Rêve animé
    Mon cœur s'enflamme
    Et soudain s'envole
    Si loin du sol
    Et les larmes s'effacent
    Loin des murs
    Je m'abandonne
    Et tout rayonne

    Voiles au vent
    Rivages au loin
    C'est le temps de l'été
    Et mon chant de liberté
    Les nuages effacés
    Premiers émois
    Frissons de joie
    Tout s'anime
    Tout devient si léger
    Vivre apaisé
    Sur les chemins en fleurs
    J'oublie la honte et les pleurs
    Loin des tourments
    Terreurs d'enfants
    Les tristes murmures
    Si loin des murs

    Lueur d'été
    Rêve animé
    Mon cœur s'enflamme
    Et soudain s'envole
    Si loin du sol
    Et les larmes s'effacent
    Loin des murs
    Je m'abandonne
    Et tout rayonne

    ResponElimina
  2. ooooohhhhhhh!!!

    és el primer poema que em dedica ningú!!! Moltes gràcies, dolç Barbollaire!!!

    Ara mateix el copio, l'enganxo en un word i el deso a la carpeta dels tresors.

    Gràcies, gràcies, gràcies...
    smmmmuaks

    ResponElimina
  3. la cançó és magnífica. Jolin...

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, dolça sirena d'ulls de mel.

    Petó dolcet. ;)*

    ResponElimina
  5. Williams tu et mereixes això i molt mes ,sort en tenim d'en barbollaire què sap expressar , el sentiment que provoques magnifica cançó eh, petonets per tots dos!!!!!
    :)

    ResponElimina
  6. Oichs!

    La Güilliams deu haver-se desfet com si fos de xocolata (nyam,nyam)

    Preciosa cançó d'una bonica banda sonora i com no, precioses paraules!

    ai, barbollaire, que t'haurem de fer a bocins!
    ;) (no diré quin tros em quedo, au)

    ResponElimina
  7. Ònix i Arare... Per què aconseguiu que em possi vermell com un perdigot???

    Moltíssimes gràcies per les vostres paraules.

    Petons dolços. ;)***

    ResponElimina
  8. Del poema poca cosa puc dir, segurament les paraules sobren, marabellós, com tots els teus, d'algú hauré d'aprendre XD.
    Per cert si la iamtge són gominoles - crec que ho són, o les veig a tot arreu - atracaré la petita botigueta...
    Salutacions company!

    ResponElimina
  9. gràcies ònix
    sí arare...encara m'estic reconstituint...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada