Endreces (IV)



Viu sense por la vida.
La saps i ets en ella.


Segueix l’escletxa de claror

que pintes.

És el teu camí a casa.


Jo et seguiré,

entonant melodies

pel teu somriure.


I en arribar al turó,

creient una albada

d’un roig encès.

trobaràs la llum

de l’amor de tots nosaltres.


Aquells benaurats capturats a la xarxa

del teu somrís.

_________________________________________
Per Anna G. Tant bé com se i puc.
Un petó dolç

Comentaris

  1. Ombra d'Anna
    (Toti Soler / Josep Palau i Fabre. Àlbum: Cançons)

    A Blanca

    Passa la mà pels meus cabells, Anna,
    passa-hi la mà.
    Seré un infant als teus consells, Anna,
    - un ancià.
    Mira la neu en el meu front, Anna,
    i els desenganys.

    Em pesa viure en aquest món, Anna:
    ja tinc mil anys.

    La flama viva que em consum, Anna,
    no té repòs,
    i no veig res perquè sóc llum, Anna,
    visc sense cos.

    Passa la mà pels meus cabells, Anna,
    passa-hi la mà.
    Sense dir res dóna’m consells, ara,
    que estic cansat.

    ResponElimina
  2. Bon Any amic barbollaire,
    " Viure sense por la vida..." és d'una gran saviesa... que comparteixo amb tots el que no tenen por.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Estic dacord amb la joana, gran saviesa la d'aquestes paraules... Anima llegir això només començar l'any!!!
    per cert, sóc la iruNa de batecs del temps (és un rollo això eh?!)
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. jo sí que tinc por, me catxis... però també m'agrada seguir les escletxes de claror.
    pintar ha de ser una mica com escriure, un plaer de vegades, un patiment, altres, i un entremig també, espero.
    bonic el poema i què bonica la cançó també, barbollaire, transparent.
    iruNa, mira, si vols jo deixaré els comentaris sense l'enllaç, en negre. t'agrada el color blau?
    petons avui en aquarel·les, barbollaire

    ResponElimina
  5. aiiii! espera! no m'he recordat de pintar en blanc i negre... sorry!

    ResponElimina
  6. Anna, si agafes la mà d'aquest mil·lenari barbollaire, la por no sé si et passarà, però la llum segur que la veuràs, com la veiem tants i tantes...
    perdona, poeta, per aprofitar-me de tu i parlar-li a l'Anna... no he pogut aguantar-me
    petons! (no diré res més, és que m'enyorava...)

    ResponElimina
  7. jo intentaré seguir somrient i anar caminant per la vida. Igualment, sempre intento mirar a dreta i a esquerra...per no perdre'm cap detall...i no veure'm emboscat

    ResponElimina
  8. Jo somric ara mateix... però hi ha hagut temporades de no veure més enllà del tros de camí que acabava a la nit...
    Si algú m'hagués escrit una cosa similar... t'asseguro que les coses haguéssin estat una miqueta més clares... gràcies per la claror....

    ResponElimina
  9. Ok Iruna, em quedo amb el blau!!! jeje. Veus, jo no hi havia pensat en aquesta solució... Molt bon any reina!! i a tu també barbollaire, que encara et pensaràs que les irunes t'utilitzem el bloc per comunicar-nos entre nosaltres... Je,je. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  10. Joana Gràcies!! Què no sigui que la saviesa la doni l’edat. Ja se sap: “Mas sabe el diablo por viejo...”

    iruNa gironina Una abraçada!!!

    Fetillera del Delta Petó complice! ;)*

    Robertinhos Bona tàctica!! Gràcies per venir!.

    Alepsi Gràcies a tu per les teves paraules. Tens un somrís encisador!!! Petó ;)**

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada