Pels amics absents
Creuarem el final d’un temps
que ens marcarà el començament
d’un futur immediat i desconegut.
Sota el so del repic de desitjos i esperances,
farem el pas, ferm,
inconscient.
Amb l’inevitable record per aquells que ja no hi son,
alçarem copes,
ens besarem i abraçarem
per intentar protegir-nos
i retrobar-nos
al proper pas.
Matinada taronja
a la riba d’un nou mar ignot.
For Absent Friends
ResponElimina(Genesis Àlbum: Nursery Cryme)
Sunday at six when they close both the gates
a widowed pair,
still sitting there,
Wonder if they're late for church
and it's cold, so they fasten their coats
and cross the grass, they're always last.
Passing by the padlocked swings,
the roundabout still turning,
ahead they see a small girl
on her way home with a pram.
Inside the archway,
the priest greets them with a courteous nod.
He's close to God.
Looking back at days of four instead of two.
Years seem so few (four instead of two).
Heads bent in prayer
for friends not there.
Leaving twopence on the plate,
they hurry down the path and through the gate
and wait to board the bus
that ambles down the street.
Pel Joan i per la Teresa!!!
ResponEliminaA en Joan vaig deixar d'enviar-li e-mails quan el seu compte de correu va caducar ja fa dos anys.
Amb tecnològica fredor, un tal 'Returned Mail' em va venir a dir que no m'hi escarrassés més, que en Joan ja no hi era. Em va fer veure que per molt que jo li escrivís, ell ja mai més em tornaria a enviar cap floreta amb música per Sant Jordi. Ja mai més em felicitaria l'aniversari o em desitjaria Bon Nadal, mai més m'enviaria les seves xorradetes per fer-me riure..., mai més.
Aviat farà dos anys que encara no puc evitar pensar en marcar el telèfon de la Tere quan alguna cosa m'amoina.
Ella sempre estava allí, al peu del canó i amb les seves millors armes: les seves carícies, la seva veu i el seu cor. El seu cor continuament disposat a donar cabuda a tants i tants necessitats d'ella, un cor tant ple, que un mal dia no va poder abarcar-ho tot i va esclatar mentre dormia, deixant anar totes les llàgrimes i els laments que va anar guardant amb el pas dels anys.
Les absències i els enyors del Joan i la Teresa m'acompanyaran sempre tot fent camí. Així..., d'aquesta manera..., l'amor que em van deixar mai s'esvairà.
el dia que jo em mori no em vingueu a plorar, mai estaré sota terra... sóc vent de llibertat.
ResponEliminaMonalitza quan de temps!!!
ResponEliminaEncara no t'has decidit a obrir bloc? ;)
Aprofito per desitjar-te un bon any nou. Petó dolcet. ;)**
williams estic convençut què, per aquells que tenen la sort de compartir amb tu "en viu" la vida, saben que sempre et podran trobar a un raconet del seu cor. Al lloc on has fet niu.
Petó petit i dolcet, ulls de mel. ;)**
Que no faci soroll, no vol dir que no hi sigui, barbollaire ;)
ResponEliminaSovint m'agrada passar pels llocs de puntetes i més si veig que la gent està en bona companyia.
Segurament, com diria un bon amic meu dels que encara em queden en aquest món, deu ser cosa de l'absurd pudor metafísic :)
En quant al bloc, bé..., diguem que ja fa quasi dos anys que tinc una 'especie de pseudo-bloc', en realitat és un fòrum on hi xerrem uns quants. Som pocs però estem tan ben avinguts que fins i tot hem apadrinat un ninet de l'India. Un sol amb ulls de lluna que es diu Rajú.
És un espai senzill, sense pretensions, on parlem de tot el que ens ve en gana amb tranquilitat. Si mai vols venir i et vols portar alguns amics, ens trobaràs l'adreça que deixaré a l'enllaç d'aquest missatge. Sereu sens dubte benvinguts.
Aps! Que en sóc de despistada!
ResponEliminaBons auguris a tothom, per aquest proper 2007. En especial per la Iruna. Avui he estat al seu bloc i m'he emocionat molt llegint-la.
Ja se que aquí us soleu donar tota mena de meravellosos petons, però a mi m'agrada molt més abraçar. Així que us envio una abraçada ben gran. :)
Mentre siguin a la nostra memòria, el seu absentisme serà més petit.
ResponEliminamonalitza... de vegades em sobren les paraules i altres sóc incapaç de trobar-ne... una abraçada
ResponEliminamolt bo el teu blog, combinant fotografia, música i lletres de cançons
ResponEliminahi han tants amics absents que la teva fotografia de la platja podria ser un bon Message in a bottle
Monalitza Gràcies pels bon auguris i per les abraçades. A mi també m'agraden molt. En quan vaig un xic menys estressat prometo passar pel "Forum" de Monalitza. ;)**
ResponEliminaGemminola Completament d'acord.
robertinhos Benvingut a casa! Gràcies per venir. Posat còmode i fes al teu aire.