Fet a mà

Presta’m una paraula
que m’ajudi dibuixar
el silenci necessari
per aconseguir
el moment
idòniament
inexistent i
perfectament turbulent
què,
com Tramuntana cristallina,
netegi els nostres neguits.

Ni que sigui per un instant,
i em doni, ens doni,
la força per trencar
l’embolcall gris de la nostra maduresa
i poder cridar,
- esmicolant els pulmons ferits
per aquest temps que ens ha tocat viure -
què,
malgrat tot, tothom,
malgrat nosaltres mateixos...
encara som,
i sabem i podem
brillar i riure
com quan érem infants....

________________
Un cop més, per vosaltres.