Fet a mà



Presta’m una paraula
que m’ajudi dibuixar
el silenci necessari
per aconseguir
el moment
idòniament
inexistent i
perfectament turbulent
què,
com Tramuntana cristallina,
netegi els nostres neguits.

Ni que sigui per un instant,
i em doni, ens doni,
la força per trencar
l’embolcall gris de la nostra maduresa
i poder cridar,
- esmicolant els pulmons ferits
per aquest temps que ens ha tocat viure -
què,
malgrat tot, tothom,
malgrat nosaltres mateixos...
encara som,
i sabem i podem
brillar i riure
com quan érem infants....

________________
Un cop més, per vosaltres.

Comentaris

Montse ha dit…
Gràcies
:)*
Barbollaire ha dit…
Querer
(Cirque du Soleil Album: Alegria)

Querer
Dentro del corazón
Sin pudor, sin razón
Con el fuego de la pasión

Querer
Sin mirar hacia atrás
A través de los ojos
Siempre y todavía mas

Amar
Para poder luchar
Contra el viento y volar
Descubrir la belleza del mar

Querer
Y poder compartir
Nuestra sed de vivir
El regalo que nos da el amor
Es la vida

Querer
Entre cielo y mar
Sin fuerza de gravedad
Sentimiento de libertad

Querer
Sin jamás esperar
Dar solo para dar
Siempre y todavía mas

Amar
Para poder luchar
Contra el viento y volar
Descubrir la belleza del mar

Querer
Y poder compartir
Nuestra sed de vivir
El regalo que nos da el amor
Es la vida

Querer
Entre cielo y mar
Sin fuerza de gravedad
Sentimiento de libertad

Querer
Sin jamás esperar
Dar solo para dar
Siempre y todavía mas

Amar
Para poder luchar
Contra el viento y volar
Descubrir la belleza del mar

Querer
Y poder compartir
Nuestra sed de vivir
El regalo que nos da el amor
Es la vida

Querer
Dentro del corazón
Sin pudor, sin razón
Con el fuego de la pasión
Y volar
Anònim ha dit…
Gràcies!!Sempre es bo tenir cura i mantenir ben viu aquest nen que portem dins ;)****
Xarlís ha dit…
M'agrada quan ens obres la finestreta al teu món, Barbollaire. I avui ho has fet per partida doble (foto i text). ;-)
Anònim ha dit…
Aquesta llibreta no la perdis!! Això sí que és un tresor...
Montse ha dit…
estic fent el trasllat a l'altre blogger, porta tres hores (espero no col·lapsar blgger, hehehe)
Res, que et convidava a un cafetonet, vale?
Petó i cafè.
Anònim ha dit…
avui un petó amb totes les de la llei...

molt maco, sí senyor.
Barbollaire ha dit…
Ònix vosaltres esteu aconseguint que es mantingui viu.
Barbollaire ha dit…
Charleeze mirare d'obrirla més cops doncs.
Petó ;)
Barbollaire ha dit…
Pd40 Company farem el posible, però sino, ja us he fet particeps i dipositaris.
Gràcies per venir.
Barbollaire ha dit…
Arare Tu ets l'incitadora d'aquest post, "el disparador".
El teu gris he intentat tornar-ho en colors.

Petó sonor! (ara ja pots...!!) ;)
Barbollaire ha dit…
Dolça williams com et trobes??
M'afalaga què, convalescent com estàs hagis vingut a casa...
Cuida't moltíssim.

Petó dolç! ;)***

Ònix nina... Petó dolç per tu també, ara llegeixo que no l'havia escrit (uiiiiiixxxx) ;)****
Montse ha dit…
yeah! ja puc entrar a la nova casaaa! nostamal... em cal canviar algunes cortines, que són una mica horteres, posar-hi uns coixins perquè us hi sentiu còmodes, tornar a omplir el moble-bar... a poc a poquet ho aniré fent.

ehem... bonica veu (petó sonor: chuikssssss)