Brollador



Amb l’ànima balba,
et cerco el cos
en un contrallum de lluna miop.

Brollador incessant
de dreceres resplendents.

Comentaris

  1. Barbollaire22/12/06 0:43

    Acaso
    (Luis Eduardo Aute Album: Rito)
    Acaso una mirada me bastara,
    mirarte y encontrar una palabra:
    nada.

    Tu nada con la mía entre las cosas,
    decirse dos silencios infinitos,
    juntar las bocas,
    abrir los grifos,
    que inunden nuestro humo las alcobas.

    Acaso una mirada me bastara,
    mirarte y encontrar una palabra:
    nada.

    Que el tiempo no dependa de las horas,
    que sólo nos apuren los latidos,
    quemar las ropas,
    sudar tomillo,
    desnudos comulgar con la escayola.

    Acaso una mirada me bastara,
    mirarte y encontrar una palabra:
    nada.

    Perderse en una fiebre sin memoria
    que nadie nos rescate del instinto,
    romper parodias,
    hacerse añicos,
    residuos de una absurda ceremonia

    Acaso una mirada me bastara,
    mirarte y encontrar una palabra:
    nada.

    ResponElimina
  2. Anònim22/12/06 1:24

    Sabia què si venia aquí trobaria la calma què necessito ,i sí!! i a sobre Aute Gràcies per ser-hi
    Petons desesperats (No puc entrar al meu bloc i avui es el dia grggr)

    ResponElimina
  3. Anònim22/12/06 3:48

    una de les que em calen, però, la teva....
    un petó dolç

    ResponElimina
  4. Montse22/12/06 7:33

    Bon poema i fantàstica cançó. Don Joan Barbollaire ;)

    que si, home, que jo també t'estimo :)*

    ResponElimina
  5. Anònim22/12/06 8:57

    ònix nina ja he passat per ca teva... buuuufffff!! Ets una crack!
    A disposar, casa meva sempre és oberta.ba

    ResponElimina
  6. Anònim22/12/06 8:57

    uiiiixxx!! Un return de més....
    Onix Petons dolços...

    ResponElimina
  7. Anònim22/12/06 8:59

    anonim Gràcies...
    Però hi han de molt millors i més tendres i més...
    Petó dolç per tu també. ;)**

    ResponElimina
  8. Anònim22/12/06 8:59

    Ai, Doña Inés, Doña Inés...
    xDDDDDDDD!!

    Petó entremaliat!!!

    ResponElimina
  9. Uribetty22/12/06 12:03

    Bonic poema i la imatge acompanya encara més el poema.
    En aquest ja no hio veig matemàtiques, serà de tant estudiar XD.
    Salutacions company Barbollaire. Per cert! bona lletra.

    ResponElimina
  10. Anònim22/12/06 12:10

    Quina delícia!, encetar l'estació del fred amb una tassa de llet amb sucre tan calenta a les mans...
    (s'ha acabat l'escola i la cangur m'ha plantat. però he tingut la sort de trobar el repartidor de llet, que va deixant garrafetes a cada blog)
    què bonic!, "brollaire"!!!

    ResponElimina
  11. JANA22/12/06 19:30

    Molt bonic, com cada un dels que llegeixo.
    PAsso sovint per casa teva i em perdo entre les teves paraules i la "teva" música. Ja no em queden qualificatius. s.o.s.....

    Bons dies i que cada dia del nou any et porti un bonic regal.

    Petons. ,-)

    ResponElimina
  12. Anònim23/12/06 2:53

    bona nit, brollador incessant.
    espero que el teu silenci sigui perquè se t'ha menjat la llengua un gat o una gateta.
    deixa't menjar, no et resisteixis...
    petons (avui sense llengua, quin remei!)

    ResponElimina
  13. Montse23/12/06 8:45

    molt bon dia, Sandokán. Avui, res de croisants, ni cafè. Et vinc a convidar per sortir a córrer (ja ho saps, xandall, mitjons gruixuts - fot un biruji que tira d'esquena- i sabatilles esportives).

    Aquests dies no escriuré al meu blog, em prenc unes vacancces (però mentre estigui per aquí us aniré llegint, que consti, hehehe)

    Un petó càlid per un dia tan fred.

    ResponElimina
  14. Anònim23/12/06 9:49

    hola, bon dia

    aquí estudiant :(

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada