Humiliem l’existència sota l’ombra de petjades cisellades als llavis. Tast del destí: anhels, frustracions, realitats. Polifònica filigrana Emmirallada a l’esguard.
My heart is not lonely or broken It's not of ice or of gold Nor has my heart ever spoken To me when a love has grown cold I felt not the faintest flatter When you brushed my cheek as you passed Nor will I willingly clutter My life with these thing that don't last
[chorus] Be still my heart My heart be still Be still my heart My heart be still
If our eyes should meet then so be it No need to trouble the heart That is hidden where no one can free it Only to tear it apart
[chorus] Be still my heart (my heart be still) My heart be still Be still my heart My heart be still
Beware, beware (be still my heart) to care, to care (be still my heart) beware, beware (be still my heart ) to care, to care (my heart be still) beware, beware (be still my heart) My heart
oooh aaaa
Be still my heart My heart be still Be still my heart (my heart) My heart be still Be still my heart My heart be still
Bona nit liendre A mi també m'agrada molt Silje Nergaard. Més què, per exemple, Diana Krall. És una veu més càlida, tot i ser nordica. I els dies que estic d'estress fins al capdemunt és una de les meves teràpies.
Gràcies per haver passat! ;)
Anònim ha dit…
Una cançó encantadora, sens dubte, tant per la melodia com per la lletra. De vegades els ulls poden ser tan cristal·lins com els de la foto. Curiosament quan treiem les llàgrimes que portem dins és quan més borrós hi veiem, però més brillants els tenim...
Bona nit Senyoreta Lily...Encantat de rebre't a casa. Una mica com quan netegem els vidres, no? En l'impas de tenir-los humits no hi veiem res. Un cop hem tret l'aigua sobrera, la llum de l'exterior ens envolta...
Gràcies per venir!!!
Anònim ha dit…
Bon dia. Tot i que no he deixat comentaris dir que sí he llegit els poemes, però últimament he estat estudiant, potser massa i tot. Bé deixant de banda l'estudi, dir que aquest poema m'ha agardat molt, és senzill, i curt, simple, com ha d'ésser la poesia segons el meu parer. I tens raó, humiliem l'existència com ho fa ella a nosaltres. Fins la pròxima i salut!
Isabel by Maribel Baliu
Comentaris
(Silje Nergaard)
My heart is not lonely or broken
It's not of ice or of gold
Nor has my heart ever spoken
To me when a love has grown cold
I felt not the faintest flatter
When you brushed my cheek as you passed
Nor will I willingly clutter
My life with these thing that don't last
[chorus]
Be still my heart
My heart be still
Be still my heart
My heart be still
If our eyes should meet then so be it
No need to trouble the heart
That is hidden where no one can free it
Only to tear it apart
[chorus]
Be still my heart (my heart be still)
My heart be still
Be still my heart
My heart be still
Beware, beware
(be still my heart)
to care, to care
(be still my heart)
beware, beware
(be still my heart )
to care, to care
(my heart be still)
beware, beware
(be still my heart)
My heart
oooh aaaa
Be still my heart
My heart be still
Be still my heart (my heart)
My heart be still
Be still my heart
My heart be still
My heart
Be still
mmmm
My heart
Be still
La meva mirada? Diuen que és càlida, però crec que exageren... Ja t'asseguro que no és tan bonica com la d'aquesta nena
Tal vegada algun dia podre opinar sobre el tema.;)
Mentre tant com et "veig" un xic xafadeta
permete'm que et faci arribar uns petonets més...
Fets de sol i lluna.
De brises i sorres, aromatitzats amb Mediterrània.
De fruites del bosc i gessamí els vespres d'estiu..
:)
...m'acaba de fer certs efectes la musicoteràpia...m'ha encantat la peça que has penjat!
Salut!
A mi també m'agrada molt Silje Nergaard. Més què, per exemple, Diana Krall. És una veu més càlida, tot i ser nordica. I els dies que estic d'estress fins al capdemunt és una de les meves teràpies.
Gràcies per haver passat! ;)
De vegades els ulls poden ser tan cristal·lins com els de la foto. Curiosament quan treiem les llàgrimes que portem dins és quan més borrós hi veiem, però més brillants els tenim...
Una mica com quan netegem els vidres, no?
En l'impas de tenir-los humits no hi veiem res. Un cop hem tret l'aigua sobrera, la llum de l'exterior ens envolta...
Gràcies per venir!!!
Bé deixant de banda l'estudi, dir que aquest poema m'ha agardat molt, és senzill, i curt, simple, com ha d'ésser la poesia segons el meu parer. I tens raó, humiliem l'existència com ho fa ella a nosaltres.
Fins la pròxima i salut!